Aprofito l’oportunitat que cada setmana m’atorga aquest diari per expressar els meus punts de vista d’algunes qüestions que tenen a veure amb el dia a dia de les persones per convidar-vos a totes i a tots a la conferència que el proper dia 29 de gener (dimarts) a les 7 de la tarda desenvoluparé a la sala d’actes del Centre Cultural de la nostra ciutat, amb entrada gratuïta per a tots els assistents. Perdoneu la llicència de començar així l’article d’aquesta setmana però un dels meus objectius vitals, que necessito i em fa feliç, és poder compartir amb el major nombre d’ànimes un moment de reflexió i creixement personal que faci prendre’ns uns minuts de pausa i observació de com estem passant per la vida, amb quines emocions anem caminant per una pista finita i que moltes vegades ens ofereix poques oportunitats per adonar-nos de la necessitat de poder posar una lupa en totes i cadascuna de les coses que entomem. "Apropa’t a la felicitat" pretén ampliar el focus de la nostra vida i passar-nos per un escàner individual per fer-nos individus més sincers amb nosaltres mateixos i més capaços a l’hora de prendre decisions. Diria que més o menys tots som hàbils per fer una diagnosi de la nostra vida, sabem si ens agrada la feina, si estem enamorats de la nostra parella, si ens hem cansat de certes coses que abans fèiem…, però tot i tenir les idees clares acostumem a endarrerir fins mai les decisions que poden fer que la nostra existència s’apropi o no a aquest benestar i pau interior que podem anomenar felicitat. Sempre explico que la felicitat no és una fita, no és un punt d’arribada, sinó que és un camí a recórrer i que mentre ens quedem atemorits pel pes de les circumstàncies sense prendre decisions la vida es va exhaurint sense contemplacions.
Fem un pas de valentia i despullem-nos d’aquelles coses que signifiquen una càrrega en les nostres vides, sentim quines són les emocions que fan que les visquem amb harmonia i allunyem les angoixes que ens atabalen i en molts casos ens fan trontollar. Donem sentit al fet de viure i no ens conformem en com són les coses pel fet de ser habituals o suportables, agafem el timó del nostre recorregut vital i avancem per aquelles onades que ens permeten gaudir del viatge, fent del nostre temps una intrèpida aventura.
Des de fa uns quants anys es parla molt de la intel·ligència emocional, i es diu que aquesta és la clau per assolir un estadi de benaurança que ens orienti vers la tan desitjada felicitat. Ser feliç no depèn de com són les coses, sinó de com les vivim. La part del cervell anomenada hipotàlem acull les amígdales, unes glàndules que regulen el nostre estat emocional. Aquestes amígdales, que són com dues nous, al cap i a la fi s’encarreguen de donar sentit o no a la nostra història. La bona notícia és que es poden educar i que en funció de quines siguin les actuacions i els pensaments que projectem sobre elles podrem lligar-les més curt o menys. Si pensem i accionem en positiu l’amígdala s’excita, fa brollar entusiasme i fa que nosaltres ens entusiasmem. Si pel contrari li aportem negativitat i mal rotllo l’amígdala es bloqueja, s’ancora i ens fa sentir desgraciats.
El dia 29 vull oferir-vos una gran oportunitat per poder apropar-vos a la felicitat, per deixar de ser un supervivents i donar-vos la clau per obrir la porta de l’exaltació pròpia, us diré per acabar que aquesta felicitat depèn només d’una sola qüestió: de nosaltres mateixos.
Us espero a tots al Centre Cultural, el dia 29 de gener a les 7 de la tarda.
* L’autor és coach advance life
www.creixerjoancarles.com
