Opinió

No estic per a orgues

Acabem d’encetar nou any i passo a llistar un seguit de temes que no em vull empassar. No estic d’humor per a coses insubstancials€ Malgrat tot, però, la premsa diària em trepana el crani amb notícies que no puc pair. És per això que tibo d’un títol plenament suggestiu.

Començo: la “inestabilitat” descarada de dos governs (estatal i català) que no s’aguanta per enlloc. L’un prorrogant pressupostos (per no perdre la trona) i l’altre fent el trapella i el titella per anar enrere com els crancs. L’un amb l’amenaça constant d’un horripilant article 155. L’altre parlant de “diàleg” (i demostrant que no sap en què consisteix).

Tampoc no puc passar per alt la terrible injustícia consentida -pels governs “pepero” i “sociata”- de tenir engarjolats més d’un any, sense jutjar, uns polítics catalans que la van “cagar” (sí!) però que mereixen un altre “tracte”. Ho dic amb connotacions polítiques a banda.

Segueixo amb el “bolet” de la ultradreta política. No s’hi val -ni tan sols amb la perspectiva d’assolir el govern andalús- que dos partits franquistes (PP i C’s) pactin i tolerin el “fàstic” de negociar amb VOX. És repel·lent viure al costat de gent com els Aznar: l’un com a “irresponsable” de l’Iraq (que encara cueja). L’altra per permetre els desnonaments amb mesures com la venda despietada d’habitatge públic a fons voltors.

Em rebel·lo contra la manca de llibertats en àmbits tan sagrats com el de la premsa i l’expressió. No hi ha dret a carregar els neulers de malifetes òbvies a qui les denuncia€ I no pas a llurs responsables. M’emprenya molt viure en un país insolidari i racista. No es practiquen massivament la caritat i l’estima. Per contra, ens qüestionem si acceptem l’arribada d’un vaixell amb immigrants que fugen de la guerra, la fam i la misèria. Després diran que som país d’acollida?

Em rebota veure els carrers tan esvalotats. Quan no són els mestres ho són els estudiants. I, si no, els metges, els mossos, els pensionistes o -dit sorneguerament- ” la mare que els va parir”.

Hi ha raons sobrades -pel nord i pel sud, per dalt i per baix i a dreta o esquerra- per fer un capmàs i arranjar-ho realment. Prou d’inutilitat per part de gent que no sap on té la mà dreta!

To Top