Recentment he viscut una situació que m’agradaria compartir amb aquestes ratlles. La situació es la següent: prop de mitjanit, un dia de partit de Champions a Barcelona.
Jo he anat a sopar amb unes amigues i hem buscat un restaurant a Barcelona, lluny de la zona “d’acció” de l’esdeveniment esportiu (no perquè no m’agradi el futbol, que m’agrada i molt, sinó per la dificultat de trobar aparcament, la complexitat de moure’t amb cotxe, etc). Quan acabem de sopar m’ofereixo a apropar una de les companyes, que em queda de camí cap a casa meva. I ella viu a tocar de Can Barça.
Quan agafem la Travessera de les Corts, a l’alçada de Rocafort comencem a veure que, davant nostre, circulen molts taxis, tots “ocupats” (sense llum verda). Alguns porten la tarifa visible (un 2 vermell) però la immensa majoria no porten cap llum, ni verd ni vermell. Els seguidors de l’equip visitant aixequen les mans a la vista dels taxis i jo li comento a la meva companya: “Pobres, el que els costarà ara trobar un taxi disponible…”. Il·lusa de mi, no se m’havia passat pel cap que els taxis estiguessin “disponibles” sense el preceptiu llum verd.
Els taxis s’aturen, parlen amb els grups de 2-3 persones que els han aturat, negocien trajecte i preu i les portes s’obren, els “turistes” pugen i els taxis arrenquen.
Jo em quedo parada i la meva companya somriu per sota el nas i em diu: “Sempre passa el mateix, en dies així”. I les dues coincidim: “És una vergonya”.
Mireu, no he agafat mai un Cabify ni un Uber ni un cotxe compartit d’aquests que s’ofereixen a plataformes “legals”. Si el meu propòsit ha estat desplaçar-me amb un transport temporal i sense conduir, he trucat/aturat un taxi, he pagat el que marcava el taxímetre i llestos. I he donat les gràcies pel servei.
Però el que he vist m’ha semblat un despropòsit. I una vergonya.
Hores després d’haver vist el que he relatat, he trucat a un taxi per demanar-li que em portés a Sants, ja que havia d’agafar un AVE matiner per anar a Madrid. Ho he comentat amb el taxista i, per a la meva sorpresa, el taxista em diu que com puc dir això, que no és veritat, que no és legal, que m’ho he inventat/imaginat. No us explico la cara que se m’ha quedat.
He explicat al taxista que ho he comentat sense cap ànim d’ofendre, només a tall de comentari i ell ha seguit amb un to lluny de l’amabilitat que em trobo habitualment. I he decidit callar i seguir el viatge mirant per la finestra (i creieu-me que se m’ha fet més llarg que mai, el recorregut). El taxista intentava reprendre la conversa, insistint que no era possible el que jo havia vist (i, de debò, no només ho he vist sinó que he sentit les converses de diversos grups d’estrangers amb els taxistes “sense llum”, per tant, n’estic totalment segura). No he contestat i, finalment, hem arribat a Sants-Estació.
I ara no sé si la propera vegada que hagi d’agafar un transport puntual amb xofer faré bé trucant (i pagant) un taxi “legal” o si trobaré una resposta més amable (i econòmica) amb altres transports alternatius…
I, naturalment, la “dolenta” d’aquesta història seré jo, no en tinc cap mena de dubte. Serà possible!
