Molts comerços ja han endegat l’època de rebaixes. Ofereixen descomptes des de la primera setmana de l’any. Fins a l’any 2012, existia una norma legal de la Generalitat que feia passar tothom pel sedàs. D’aquesta manera, no es podien començar fins a l’endemà de Reis i se’n marcava la fi pel 28 de febrer. Fou llavors que es dictà un decret que permetia a cada comerç fer i desfer, donant llibertat total al comerciant per triar-ne les dates. Ara bé, en tot aquest entrellat, qui acostuma a dur la veu cantant són les grans marques o establiments de més renom: Zara, El Corte Inglés, Mango, etcètera.
Personalment, em sento “peculiar”. Sempre m’agrada anar una mica al meu aire. Prescindint dels costums generals. Fins i tot, aborregats. No vull comprar perquè sí. No necessito cap entitat com l’OCU que em llegeixi la cartilla€ Si més no en el sentit que no em donin gat per llebre. Si vull estar ben servit, tot sol ja em sé fer el llit.
Feta aquesta introducció, hi ha un fet que em fa pensar. No essent del ram, no em preocupa. Veig, de fa temps, canvis sobtats als costums de la gent. A ningú, no se li escapa que la digitalització i la nova distribució fan que moltes coses trontollin força. Ara bé, al centre històric de Terrassa, no sembla gens normal veure -cada dia més- un major nombre de locals comercials buits. Normalment amb el rètol que es lloga. Els preus, tanmateix, són figues d’un altre paner. Tard o d’hora -com va passar al sector bancari- això fotrà un pet com una gla. Llavors, no sé si serem a temps que el darrer apagui el llum.
No hi ha dret, però, que et capbussin -pel bell mig- saldos. A la llarga o a la curta, si et donen gat per llebre, els passes factura. Et perden com a client i els fas una mala “publi”. Ací, cal ésser molt curosos -per part de les botigues- perquè el millor màrqueting no ve pas donat per opuscles i flyers. El boca-orella reporta més guanys que no pas contractar la millor agència del sector referit.
En qualsevol cas, retornant mínimament al món bancari, és evident que bufen mals aires. Estant d’acord amb l’acceleració de l’oferta digitalitzada, crec que no es pot acceptar deixar “cadàvers” pel camí (en forma de gent gran i no preparada). Que s’ho facin mirar. Es pot rebaixar el cost. Mai no, però, el bon servei.
