Estem en plenes festes nadalenques que els que tenim cultura cristiana les associem a pau i amor i agermanament per dir-ho curt. M’ha semblat un bon moment per posar en valor la força d’impacte social de la bona gent que amb la seva generositat, solidaritat i ajut als més febles sap posar barreres al clima d’odi i d’agressivitat política que genera tensió i enfrontaments, i que pertorba l’estat anímic de molta gent.
Fa ja uns anys, un gran investigador, Santiago Genovès, va fer un estudi antropològic sobre la pulsió agressiva comparant reaccions de primats amb les dels humans, davant de situacions que estimulaven respostes d’aquest tipus. La seva anàlisi el va portar a plantejar la hipòtesi que la nostra espècie estava encara en fase evolutiva, que no havíem assolit la plenitud de desenvolupament i que tardaríem encara vàries generacions a poder controlar de manera total i global les nostres reaccions instintives d’agressivitat de difícil control.
En un altre sentit del comportament, el psicoanalista Eric Fromm, en la seva tesi sobre “la por a la llibertat”, fa palès que les persones utilitzen la seva capacitat analítica i crítica per desbancar líders que els han decebut. Però llavors no acabem de tenir seguretat sobre com administrar la llibertat assolida i ens fem novament dependents d’un líder diferent, fins que també ens n’acabem saturant.
Ho pot exemplificar la situació de lideratges polítics als EUA: han passat d’un lideratge democràtic, carregat d’humanisme, de Barak Obama a un altre d’agressiu, dominador, caòtic i sense capacitat empàtica, que ostenta Donald Trump, qui, segons l’escriptor Tahor Ben Jelou, amb el seu desafiament grotesc ha alliberat la veu de l’extrema dreta a tot el món.
A Europa tenim ja massa exemples d’aquesta orientació política. També a Espanya, amb l’aterratge de Vox, que ha destapat també identitats pròximes del PP. Assessorats per un Aznar cada vegada més caducat. Amb menys intensitat, segueix C’s, tot i que les dues formacions semblen llançades a una obsessiva cursa per imposar el 155, utilitzant l’independentisme, a falta de projecte de país, com a recurs pervers per captar vots. En el fons tremolen de por pel risc de perdre el magnífic pastís que suposa Catalunya amb el seu gran poder de gestió econòmica productiva, amb la seva projecció internacional, amb una posició geoestratègica envejable i acostumada a apostar pel coneixement, recolzada per una bona riquesa universitària. És també coneguda internacionalment la qualitat dels nostres equips de recerca.
Per contraposar l’impacte social de les dretes retrògrades, caldria crear un marc referencial de comportament cívic inspirat en els valors que exerceix la bona gent: qualitat humana com a punt nuclear, solidaritat, honestedat, diàleg i cooperació.
Aquests actuen des del silenci com a base de la seva acció. Es fa present en diversos camps i també en el dia a dia. Són per exemple bona gent aquells que utilitzen amb responsabilitat i eficàcia el seu talent, més enllà de situacions laborals, per crear competitivitat i valor econòmic, per al país, al marge de la seva ideologia política.
La bona gent es sensibilitza de seguida quan hi ha una emergència, ajuda sense que els ho demanin. Ho vam constatar el mes d’agost de 2017 amb l’atac terrorista. Una gran mobilització de persones i col·lectius diversos per atendre les víctimes.
Aquí permeteu-me fer un especial reconeixement a la tasca d’alt valor afegit dels nostres professionals de la medicina , que diàriament intenten pal·liar les mancances de mitjans i professionals allargant el seu tremps de servei als malalts.
Recordem també la gran i generosa recaptació d’aliments que es fa cada any.
Acabem de tancar la 20a edició de la Marató de TV3 amb un volum econòmic ratllant els onze milions d’euros aportats per milers de persones. Hi col·laboraren tres mil voluntaris prenent nota i més de tres-centes accions per recollir diners a tot Catalunya.
Vull esmentar l’actitud emprenedora de cada vegada més equips de professors buscant models educatius més adequats a les exigències dels nous temps i nous reptes de futur. S’impliquen en recerca per aportar més valor als alumnes.
Vull donar també reconeixement a la iniciativa d’un institut de Santa Coloma de demanar la cooperació d’exalumnes universitaris per ajudar alumnes de l’ESO amb dificultats. Aula Actual coordinarà el projecte. Seria bo que fos imitat.
Hi ha molts grups de voluntaris que actuen des de l’anonimat i desinteressadament. Penso ara en l’equip de monitores de tretze tallers d’activació mental per a la gent gran d’Aula Actual, sis d’ells a Terrassa, que setmanalment desinteressadament aporten els seus coneixements, la seva preparació i seu bagatge humà, per millorar la qualitat de vida de 135 persones. Pot ser que una bona manera de denunciar la mala praxis política, l’abús de poder i el segrest de la llibertat d’expressió seria posar altaveu social a la bona gent que inspira altres sensacions i altres valors. És la que, des del seu compromís de servei, estimula el nostre, aquella que, des de la seva bondat, denuncia la violència, actuant, a més, sense discriminar ni per raça, ni de llengua, ni de lloc de procedència.
Aquest estil de manera de ser té molta força, sense necessitar retòrica. Ells impacten amb un tipus de comportament que té suficient valor com per crear el sentiment d’esperança en la capacitat regeneradora de l’ésser humà quan es despulla de les emocions més negatives que el fan presoner de la seva pròpia misèria.
Que en el 2019 la bona gent aconsegueixi més impacte social.
* L’autor és director de l’Aula Actual
