Valoro amb un "cum laude" les tres projeccions del videomapping de la Seu d’Ègara el proppassat dia de santa Llúcia. Si l’objectiu principal que es perseguia era donar suport i un nou impuls a la candidatura de l’indret a Patrimoni Mundial de la Unesco, ho van assolir amb escreix. Amb una tècnica qualificada d’alta definició, veure les imatges -amb rerefons musical fantàstic- damunt les façanes de les esglésies de Santa Maria, Sant Miquel i Sant Pere em va produir una emoció totalment indescriptible. Wow! Gairebé no sé quins adjectius emprar per tal de certificar-ho amb ets i uts.
Feia dies que se’n feien ressò diferents mitjans de comunicació. L’eina prefixada fou un espot publicitari, tanmateix, en el qual vaig trobar una incorrecció gramatical o llorigó: "La Seu d’Ègara com mai l’havies vist"… Sense arribar a la categoria de sacrilegi, ho deixaria en el de "pecat venial". És a dir, tal vegada no estava malament…, però hauria d’haver estat molt millor. En concret, m’estic referint al que -sobretot en català i francès, malgrat que alhora en castellà- considerem com a "doble negació". D’aquesta manera, la perfecció hauria estat a reforçar-ho amb un "mai no l’hauries vist". L’esquema particular de negació permet combinar l’adverbi "no" amb la presència d’altres mots que també palesen un sentit negatiu. En vaig parlar -fa 21 mesos- en un article en un digital egarenc. Sense ésser incorrecte, és millorable. Davant dels mots cap, ningú, enlloc, res, mai, gens -seguits de verb- es recomana reforçar i refermar la negació amb l’afegit de l’adverbi "no". És prou cert que la normativa gramatical no ho penalitza. En tot cas, queda molt més palès i polit.
Em prenc la llicència de transcriure literalment el darrer paràgraf de l’escrit a què feia referència: "Al cap i a la fi, el que s’escriu dura… El que es diu ningú no ho atura. Ho acabaré rematant amb un altre adagi. Tothom sap que m’encanten i em fan molt de joc: el que no es cou per a tu, deixa-ho cremar. De fet, podria haver passat del tema, però reconec que sóc dur de pelar. Adjectiu que algú capgira per obsessiu. Tant se val!". "Doctores tiene la Iglesia." Dit altrament, no sé quin "cash" o minuta va presentar l’agència que va parir l’anunci. Però, si no ho té clar, potser que s’ho faci mirar. Encara que només sigui de cara al futur.
