Són tres números per a la Seguretat Social, IP per a Instagram, 3 DNI per a l’Estat… Tot això no és més que una ximpleria per a aquestes tres radicals que es plantegen la realitat focalitzada en la dona. Les tres volien dedicar les seves vides a la vida radical, però l’espectador descobrirà que no és tan fàcil ser radical. Abandonar el conformisme, la inacció, l’abúlia i el desinterès per la vida pública.
Darrere d’aquestes tres dones -Agnès Jab-bour, Glòria Ribera i Nicole Portell- hi ha un home, Francesc Cuéllar, que signa la direcció i un text que busca ser crític amb la realitat. El punt de partida és escoltar-se a si mateix per intentar superar les pròpies contradiccions per intentar millorar la comunitat, una obra amb un públic millennial.
L’obra, la vam poder veure a la sala Atrium de Barcelona, un dels espais teatrals de la capital catalana que estan en el centre de la reflexió sobre el teatre que debat sobre la realitat que ens envolta. "My low cost revolution" debat sobre l’actitud revolucionària, es tracta de ser radical, aturar el sistema. Un homenatge a parar, a descansar una mica i cantar amb sentit de l’humor i amb la catifa màgica d’Aladí anar al món ideal, sentiment diví, que ens fa baixar i pujar en el vol de les sorpreses. Una investigació teatral de tres actrius i un director que busquen noves formes d’obrir el mercat del teatre a nous públics. No hi ha dubte que una de les grans assignatures de les empreses teatrals del país està en el públic adolescent fins a 30 anys, aquí hi ha un mercat potencial que no es cuida. Iniciatives com FAC (Fundació Agrupació Col·lectiva) vénen a cobrir un sector amb necessitats de treballs que abordin de manera directa els problemes dels joves en els temps d’smartphone.
"My low cost revolution" és un espectacle que va creixent a poc a poc, amb moments brillants com el monòleg sobre qui gestiona el país i les estructures socials piramidals, mentre els robots aspiradors de color rosa es desplacen per l’escenari.
Tres personatges radicals i un dramaturg atrevit i valent mostren una obsessió sense treva, la de reflexionar sobre la realitat que de vegades es converteix en un acte físic com la lluita de cascs de moto rosa per mostrar les causes dels accidents de trànsit, que hauria de ser un anunci de la DGT, en la mateixa línia la crítica a la campanya "la revolució dels petits gestos". L’espectacle porta una estructura dramàtica la base de la qual és el monòleg com a principi de reflexió irònic ple d’humor suspicaç, sagaç i demolidor de la nostra civilització. Individus que lluiten per les possessions i no pels ideals. Tres actrius i un director que no es queden a la superfície ni fan servir elegants eufemismes. La peça acaba recollint el pa i aigua amb què han cobert l’escenari, per pal·liar la maldat dels homes que no té fi. Una bella metàfora dels nostres temps. Allà on vagi "My low cost revolution" no se la perdin, una obra TNT cent per cent.
