El tercer diumenge d’Advent és conegut popularment com la "Dominica Gaudete" perquè ens ajuda a entreveure amb aquesta expressió llatina d’una manera continguda el goig per la proximitat de les celebracions del Nadal, del Naixement del Fill de Déu fet home. En aquest diumenge una vegada més Sant Joan Baptista vol ajudar a concretar en la vida de les persones la crida a la conversió. Una conversió que ha d’arribar als detalls més petits de la vida de cada dia i de la relació amb les persones. Una conversió que s’ha de viure des de l’actitud de la humilitat i la convicció de la fermesa en la fe.
Amb aquest emmarcament litúrgic voldria en aquesta carta comentar-vos els dos capítols darrers del Pla Pastoral Diocesà Una Església a l’encontre de la persona que acabem de promulgar per aquests propers cinc anys, i del qual en vaig comentar els dos primers a la carta del diumenge passat.
El tercer capítol està dedicat a l’acció caritativa i social de la comunitat cristiana, i té com a títol significativament Una família en sortida. Realment és tota la comunitat cristiana la que ha d’actuar com una veritable família sortint a l’encontre de la persona necessitada, amb iniciatives i si és possible amb anticipació. La nostra església diocesana en aquests anys ha incrementat notablement la seva acció en favor dels més desvalguts, atrapats en la crisi i la precarietat, i ha generat projectes diversos per ajudar al desenvolupament integral de la persona. Vol ser, en paraules del papa Francesc a l’exhortació Evangeliï gaudium, "una Església accidentada, ferida i tacada per haver sortit al carrer", una església que esdevingui un veritable hospital de campanya.
En aquest primer curs d’aplicació del Pla l’acció a portar a terme és: Organitzar a cada parròquia la pastoral de la salut amb un coordinador responsable i consolidar la coordinació entre les parròquies i el Servei Religiós Hospitalari. Una acció que fa privilegiar l’atenció envers les persones grans i les persones malaltes, moltes de les quals pateixen la solitud i l’empobriment personal.
Finalment el quart capítol porta per títol El gust de ser poble, i vol ajudar a viure la veritable comunió d’aquells que es troben en procés de conversió i que es comprometen d’una manera corresponsable en el poble de Déu. La conversió personal ha d’anar acompanyada de la conversió comunitària, i el Sant Pare ens recorda que ha d’arribar també a la conversió de les estructures de comunió que hi ha a l’Església, és a dir, a la diòcesi, a l’arxiprestat i a les parròquies. Sense aquest treball de conversió pastoral i d’autèntica renovació, probablement l’acció evangelitzadora de l’Església en el món actual podria perdre força i fins i tot afeblir-se.
L’acció proposada per aquest curs respecte a aquest apartat és: Propiciar formes diverses per viure la fraternitat sacerdotal i expressar la comunió, fent atenció especial a la importància dels preveres i diaques en aquest treball de comunió, que ha d’arribar també a les comunitats parroquials, als moviments i a les estructures diocesanes, als religiosos i als laics.
Albirem ja la celebració del Nadal, expressem el gust per formar part del poble dels batejats, però no oblidem que aquest camí demana la nostra conversió personal i comunitària. Que el camí de l’Advent ens hi ajudi.
* L’autor és bisbe de Terrassa
