En castellà, la traducció d’aquest refrany (situat al títol) és “salir por la tangente / escurrir el bulto / andarse por las ramas / largarse por los cerros de Úbeda”. Malgrat que no vull fer-me pesat, entenc que fa massa mesos que la situació política m’obliga a ésser-ho. A totes hores, tenim el mateix “menú” per part d’en Quim Torra i la seva trepa. Sobiranisme, dret a decidir, mandat, independència, internacionalitzar el procés i altres “herbots” del mateix paner.
No puc entendre que el govern de la Generalitat s’avingui a acceptar una dualitat o cap bicèfal en el comandament del país. Què pinta el senyor de Waterloo en tot aquest entrellat? Voldrà que li apliqui, fil per randa, l’extracte d’una cançó d’en Perales€ que diu “a què dedica el temps lliure”? Això potser ja passa de taca d’oli.
Amb la darrera de les seves bajanades m’acaba d’encendre. Què s’haurà cregut invocant la teoria de la “way slovenian”? S’ha begut l’enteniment? Potser l’adagi que més li escau, després de tantes sortides de to, és el del “qui no té feina el gat pentina”. Em permeto recordar-li que suposadament li paguen€ per pensar i gruar. Demostri, si us plau, que anem endavant. No pas que som encallats. L’atzucac supera els trenta-dos mil quilòmetres quadrats del Principat. Som al punt de la “mani” del 10 de juliol de 2010. O no?
A deu dies de les festes nadalenques, estic tip d’un “impasse” que mai no s’acaba. Tot penja d’un fil i resulta que qui ens ha d’arranjar l’embolat no es troba ací, sinó a les quimbambes de l’antiga Iugoslàvia ? Au va! Per què no fa un bon pensament i plega? Igual pren els trepants algú que se’n surt! Com li pot exigir al conseller Buch que prengui mesures amb els mossos si vostè mateix atia els CDR?.. Funciona quelcom d’aquest petit país que tant m’estimo ?..
…Quan no té els metges al carrer, hi té els propis mossos, els avis o els estudiants. Faci que funcionem com un rellotge de precisió. O, si m’apura, com una empresa amb cara i ulls€ Arribats en aquest punt, quan no s’assoleixen objectius, no es cobra el “bonus” i t’apliquen el sedàs del “bon vent i barca no-va!”.
Entre poc i massa. Ja n’ hi ha prou de fer el passerell. “Res, non verba!”, que diu un adagi llatí. El demés són trons.
