Des que el món és món, sento parlar d’ajustar el tema de les festes intersetmanals. Aquesta setmana, concretament, ho agrairíem. Encara sort que -de les dues que hi ha- una s’escau casualment en dissabte. Quan suggereixo un ajust, és obvi que advoco per resituar-les enganxades (dissabte o dilluns) al diumenge. El món laboral no es pot permetre tantes alegries.
En temes com la Constitució i la Puríssima, d’entrada diria que molta gent passa d’un arc, de l’altre o de tots dos alhora. Sense aprofundir-hi gaire, la primera s’ha convertit en un manual de bones intencions, però sovint sense una mínima exigència social. Així, no puc entendre com es pot garantir un treball i un habitatge a tothom -per posar algun exemple- en un entorn tan malmès com el que ens toca viure.
En temes religiosos, la pròpia "Carta magna espanyola" defensa el laïcisme de l’estat. Essent així, potser valdria la pena reconsiderar un seguit de celebracions cristianes amb les que molta gent no s’hi sent identificada (Reis, la Mare de Déu d’agost, el Pilar, Tots Sants, la mateixa Puríssima i Sant Esteve, per citar casos isolats). De manera plenament conscient, obvio -en aquest llistat- les dues principals festes del calendari catòlic: Pasqua i Nadal. Encara que sigui un fet totalment casual, afegint-hi el període vacacional de l’estiu, configuren la terna d’aturades laborals, perfectament periodificades.
Insisteixo en l’evidència que l’estat no es mostra aconfessional, com fixa la Constitució. Fins i tot, diré més: les darreres setmanes s’estan qüestionant fortament les exempcions sospitosament exemptes d’un conjunt de béns immobles amb titularitat eclesial. No serà entre una i altra cosa que alguna cosa fa pudor de socarrim? Dit altrament, tot sembla indicar que hi ha fortes connivències entre el poder civil i l’eclesiàstic, fregant una més que possible involució. Molt parlar de la UE i de les normatives que ens imposa la comunitat europea en matèria fiscal, mediambiental, política, etcètera. Potser ja va essent hora que -en matèries tan delicades com els marcs laboral, de pensionistes i judicial- es posi realment el fil a l’agulla. Serem molts els qui ho agrairem. Jo, sens dubte, el primer. La qual cosa no vol pas entreveure que tingui el més mínim tic anticlerical.
