Qui dia passa any empeny.” Aquesta ve a ésser la tàctica eterna dels mals polítics. Jo sóc dels qui pensen o que, d’aquest espècimen, al nostre país, n’hi ha un nombre excessiu. Està clar que, en parlar així, incloc tant els de les espanyes (en sentit ampli) com els del Principat. Una de les darreres “parides” ha estat pretendre qualificar els comicis andalusos com una mena de “hall” de cara a properes conteses.
El desvergonyiment arreu ha esdevingut moneda de canvi habitual. La corrupció màxima s’ha dut a extrems esparverants “everywhere”. Potser el súmmum penja de l’esquena dels populars. Sense oblidar, tanmateix, que els socialistes volen amagar tota la brossa del seu feu/mas andalús, personificat en la figura de dos expresidents de la Junta. Ací, no oblido -quan aquella terra encara no tenia constituïda cambra pròpia- que podíem considerar Catalunya com la novena província d’aquella regió (1980). Àdhuc amb un parell de diputats de l’extint PSA al nostre Parlament: Francisco Hidalgo i José Acosta.
Seguint en clau de malbarataments, ací hem assistit a més d’una refundació de CiU. Tot plegat, per tapar les vergonyes del clan Pujol i altres. Això sí, enlloc ningú no retorna una sola pela. Per això, amb el títol faig la metàfora de no pair gens bé “el pati” que ens imposen.
Tant se me’n fot el resultat del proppassat diumenge a les eleccions del sud espanyol. Fa molts anys que mantinc la tesi de concentrar tot tipus d’eleccions (generals, autonòmiques, europees i locals) en un únic jorn. A banda d’un estalvi econòmic considerable, s’obligaria molta gent a fer un exercici de coherència personal… Si dic això, és pel fet que conec algú que vota diferent, en funció de cada crida. Tal vegada hi hagi qui no s’ho creu, però certifico que no m’invento res.
Per tancar la meva tesi, exigeixo una dràstica minva en la xifra de polítics. Alhora, l’eliminació de tot tipus d’aforaments. I -el que seria més novell- substituir mals polítics per gestors eficients, sense sou. Amb etiqueta de voluntariat i compromís. Ahir, commemoràvem el Dia Internacional del Voluntariat. Que prediquin, doncs, amb l’exemple!
No suporto seguir-me ennuegant. No admeto un entorn social tan malmès i podrit. D’aquest punt fins al vòmit, només hi ha un pas.
