No sorprendrà ningú si diem que com a CUP avui no tenim res a celebrar, malgrat que sigui dia festiu i els carrers estiguin més buits que un dia feiner. Una proposta que pretén commemorar o celebrar els 40 anys de la instauració del "Règim del 78" en forma de Constitució, forjada en un context de por, d’il·legalitzacions de partits polítics, pactes de silenci, violència d’Estat i execucions a líders polítics de la dissidència amb què es va forjar la Constitució. Per a nosaltres, que segueixi vigent 40 anys després és una molt mala notícia.
A més a més, procés que va culminar amb l’aprovació de la Constitució espanyola no es pot anomenar transició, sinó "transició política". És el resultat d’un pacte amb la dictadura, que ha provocat que 40 anys després l’Estat espanyol no hagi arribat mai a fixar de manera suficient en l’àmbit institucional una cultura democràtica profunda i de respecte a la diversitat política i cultural. L’aprovació de la Constitució del 78 és el resultat d’un tancament "del règim per dalt" en un moment d’elevada convulsió política i social al carrer, i davant l’amenaça permanent del que podríem anomenar "soroll de sabres".
Una etapa, la mal anomenada transició, que es va saldar amb una repressió elevadíssima a qualsevol forma de dissidència política, mitjançant els instruments policials i parapolicials. De la memòria de la "transició espanyola" formen part els fets de Vitòria del 3 de març de 1976 on cinc treballadors van ser assassinats i 150 més resultaren ferits per les bales de la policia. Precisament un dels pares de la Constitució, Manuel Fraga, era ministre de la Governació. I, per tant, responsable polític d’aquells fets.
Una Constitució espanyola que nega el dret a l’autodeterminació dels pobles i que nega també la possibilitat d’escollir el cap de l’Estat, condemnant les classes populars dels pobles de l’Estat a viure sota el jou d’una monarquia més pròpia d’altres segles. Una Constitució espanyola, a més a més, que únicament s’ha modificat per protegir els interessos dels poderosos (com aquell agost del 2011, en què el PSOE i el PP van modificar-ne l’article 135 per posar per davant de les necessitats del poble el pagament dels interessos del deute als bancs). I que s’acompanya d’un flamant Tribunal Constitucional, que es dedica a tombar una rere altra les lleis socials que aproven els parlaments, com la Llei 24/2015 sobre emergència habitacional.
La Constitució del 78 no és més que una presó per als pobles i un mur per als drets socials de les classes populars del nostre país.
* L’autor és regidor de la CUP
