Aquest proppassat dissabte, es va dur a terme una vella tradició: la inauguració del pessebre municipal. Davant de l’Ajuntament, es van interpretar sis o set nadales per part d’un nombre nodrit de cantaires -adults i menuts- de diferents entitats (corals, escoles, centres cívics, gent gran, esplais parroquials i d’altres). L’empenta de la plataforma Terrassa, Ciutat Coral, encetada vuit anys enrere, ho va fer possible. Gent compromesa amb la música com en Carles Llongueras, Rosa M. Ribera, Joan Martínez Colàs, etcètera, manté encesa la flama del lligam grupal. La guspira d’aquest art col·lectiu segella cent seixanta anys de vida, a partir de l’Orfeó Joventut Terrassenca (que ostenta el privilegi d’ésser-ne la més antiga).
Retornant al tema-pessebre, val a dir que aquest mot representa el recipient on menja el bestiar. Tota altra connotació és “offside” i frega l’esperpent. En aquest sentit, contrastar les representacions o interpretacions de l’entrellat pel que fa a Barcelona i Terrassa palesa una distància sideral. Si més no, l’egarenc s’ajusta a guió i el del Consistori presidit per la polèmica Ada Colau és un nyap, una perfecta horterada. Amb el greuge afegit que s’hi ha esmerçat el disbarat de seixanta mil euros del pressupost municipal. Quins pebrots!
L’element bàsic d’una paella és l’arròs. Així, fer invents amb un dels emblemes nadalencs -obviant el pessebre- és dibuixar una circumferència i traçar-li la tangent. Una desraó que no té nom. La seva homònima madrilenya -adscrita també als “podemites”- es diu contrària al pessebre oficial al·legant una no-majoria de ciutadans catòlics. Essent així, en base a quin argument penja la bandera dels LGTBI al balcó municipal? És que, potser, tot Madrid s’hi identifica?
Amb el mateix respecte que les dues alcaldesses demostren a la ciutadania, les engego a beure d’un abeurador.
Retornant a l’acte local del proppassat dissabte, en acabar l’esposa d’un exregidor d’ERC va vessar-la€ Voler barrejar pomes i peres d’un acte popular íntim amb la presa d’un micròfon per alliçonar el personal amb la vaga de fam de dos exconsellers a Lledoners no tocava. De cap mena de manera. Desentonava.
