"The was a festa! At Carnegie Hall" és un espectacle que vam poder veure a la sala Tantarantana i que fa tot un viatge pel món del jazz dels anys quaranta. Un híbrid que aborda de manera directa el món dels artistes que lluitaven per obrir-se camí contra la intolerància. Una obra en clau de comèdia musical.
Una parella d’artistes ha de sortejar la rígida moral de la postguerra espanyola per poder treballar cantant un tipus de cançó que no tenia massa defensors en una Espanya provinciana i on la moral nacional catòlica imposava la cobla davant els ritmes afroamericans del jazz.
La trama de la comèdia ens parla d’una cantant andalusa, molt graciosa, que es casa per conveniència artística per poder cantar amb un cantant català gai. El duo neix en un viatge a Tànger i d’aquesta col·laboració artística naixerà una dependència professional que els portarà d’escenari en escenari, sempre perseguits per la por. Pànic que sentirà la parella de cantants i els tres músics que els acompanyen: un bateria, un baix i un guitarra elèctrica. El director, Salvador S. Sánchez, juga amb dos costats de la història, d’una banda la terra dels somnis, EUA, amb el tema dels emigrants sense papers, i per una altra la crònica sentimental de l’Espanya en blanc i negre dels que van guanyar la Guerra Civil espanyola.
Un dels descobriments d’aquest espectacle és l’actriu i cantant Cinta Moreno, que exemplifica la lluita per l’existència, la constant energia per no deixar-se vèncer per les circumstàncies; molts artistes van emigrar als Estats Units per poder viure el somni americà. Als Estats Units es reinventen com Patty Lemon i Martin Bemmet i entren en el món de les pel·lícules musicals llatines del Hollywood del Xavier Cugat, però la pel·lícula no es va arribar a estrenar, encara que la ruleta russa en què s’ha convertit la seva vida té encara una bala a la recambra, una actuació a la sala Carnegie Hall de Nova York.
La màgia musical surt del grup liderat per Joel Moreno Codinachs (guitarrista), Oriol Roca (contrabaix) i Santi Colomer (bateria), dos músics habituals de la Nova Jazz Cava de Terrassa.
La comèdia musical té un regust a nostàlgia que ens remet a "¡Ay, Carmela!", de José Sanchis Sinisterra. Carmela y Paulino, Variedades a lo Fino, són aquí Patty Limon i Martin Bennet, que ens fan passar 70 minuts que es fan curts, un es queda assegut a la butaca demanant-ne una altra, i una altra. Però la funció ha acabat i un arrossega els peus pel passadís camí de la sortida mentre la bateria, el contrabaix i la guitarra desgranen acords de cançons que conformen l’espectacle. Pel carrer ens acompanyaran les melodies de Nat King Cole, Compay Segundo, Carmen Miranda, Ray Conniff, Antonio Machín, Agustín Lara, Trío los Panchos i Madonna, entre altres artistes, filtrats pel ritme diabòlicament sensual d’aquests cinc artistes que nit rere nit il·luminen amb la seva música i les seves veus el sostre rectangular del Tantarantana.
