Avui celebrem la diada de Santa Bàrbara. Són prou famosos els seus trons. Més ben dit, aquella dita que hi ha gent que només es recorda d’ella quan trona. En aquesta història, però, el que ja no sé és si hi ha allò que se’n diu "més pa que no pas formatge".
Certament, parlar actualment de sants és força agosarat. Sobretot pel fort laïcisme de la pròpia societat. També, tanmateix, per la poca correlació entre el que alguns clergues prediquen i fan. En qualsevol cas -batusses a banda- és patrona dels miners, picapedrers i totes aquelles professions relacionades amb explosius. També ho és de la branca militar d’artilleria (un camp que no entenc, malgrat que a hores d’ara el servei militar/la "mili" ja ha passat a millor vida).
Pel que fa a mines, gairebé podem convenir que ja formen part de la història. Concretament, el Principat havia estat zona rica en minerals i es van explotar durant segles, fins que l’activitat va anar minvant. A hores d’ara, podem visitar turísticament la mina de sal de Cardona, que és la més coneguda… Sense oblidar les de carbó (a Cercs, Ogassa o la vall de Ribes), les de petroli de Riutort (a Guardiola de Berguedà) i les de plom (a Bellmunt del Priorat).
Durant molts segles, ha estat la protectora de les collites, per la seva capacitat per aturar/desviar tempestes, nevades o pedra. Té a veure -pel que sembla- amb el llamp que va caure mentre la martiritzaven. En tot cas, com que el tema del canvi climàtic ens porta de corcoll, vés a saber què pot passar en el decurs dels propers anys. De moment, enguany ha plogut molt més del normal, però algun sapastre com en Donald Trump segueix "passant de tot".
Intentant reprendre l’esbós de la introducció, sembla evident que hi ha massa gent que presumeix d’agnosticisme.
Sovint, tan sols ho fa "de boquilla". Ara bé, si li veu les orelles al perill o ha de sortir -per cames- d’algun ensurt, acudeix desesperat al bon Déu. A implorar la seva benvolença. Això sí, "acabats els trons, adéu santa Bàrbara!". Els nostres veïns gavatxos en dirien "danger passé, saint oublié".
Tot plegat no esdevé cap altra cosa que el súmmum de la incoherència. Com en tantes altres etapes de la vida. Bon vent!
