Existeixen idees, que no les pensem sinó que ens pensen, les quals s’han instal·lat entre nosaltres i que ens fan costat per tal d’observar i copsar la realitat. Una d’aquestes idees és el mite de l’objectivitat. Què és ser objectiu? Segons el Maria Moliner significa, aplicat a les persones i als seus judicis, ser imparcial, desapassionat, just, que actua per la raó i no pels seus impulsos o emocions. Amb altres paraules, ser objectiu és fer una descripció de la realitat o un judici sobre ella independent dels interessos, gustos o prejudicis de la persona que la fa. Parlar d’objectivitat és, per tant, referir-se a la realitat independentment de la nostra manera de pensar o sentir. Aquí hi ha el problema: el mite de poder assolir una objectivitat que faci possible parlar o escriure sobre els fets amb independència del subjecte. Això és impossible, ja que és molt difícil anar cap a les coses, els fets, sense que no hi estigui implicada la petjada de la nostra percepció, educació, ideologia, interessos, preferències, intencionalitat, etcètera. El mite de l’objectivitat ens fa creure que la nostra subjectivitat es pot neutralitzar de manera que podem accedir i copsar la realitat. La informació i la justícia en són exemples, creiem acríticament que el periodista o el jutge són neutrals, imparcials.
Avui dia la informació és sinònim d’objectivitat. Existeix realment? Només cal fer un repàs als continguts dels mitjans de comunicació per adonar-se de les diferències existents sobre un mateix assumpte. Els mitjans -la majoria en mans privades-, polititzats i ideologitzats, defensen els seus interessos, però, en defensar-los, perden l’objectivitat informativa. Els periodistes, a més, estan condicionats en la producció de notícies, primer, pels mitjans on treballen, ja que no poden desviar-se de la línia editorial marcada pels propietaris si no volen veure’s a l’atur i, segon, per la seva pròpia visió del món, valors, ideologia, educació, prejudicis… És per això que no hi ha dues narracions iguals d’un mateix fet. Sovint, també, a molt mitjans els cau el vel i apareix la intencionalitat dels periodistes: notícies que provoquen, que disparen agressivitat i carregades d’interessos i prejudicis. Es pot afirmar, en general, que molts periodistes no informen, sinó que "interpreten" i tothom sap que la interpretació és opinió, per la qual cosa ja hi ha els articles d’opinió.
A l’àmbit de la jurisprudència el mite de la neutralitat també s’ha de relativitzar. El jutge, com qualsevol altra persona, té una formació i educació, una posició social, una cultura, una ideologia, uns prejudicis, etcètera, que condicionen, en part, les seves resolucions judicials. A l’actualitat, som testimonis, a partir de sentències, d’un polèmic debat en el camp de la justícia on són perceptibles les ideologies i els prejudicis personals. La llei és sempre interpretada -no hi ha dues sentències iguals d’un mateix delicte- i la interpretació és el contrari de l’objectivitat. Si la llei pot ser interpretada de diferents maneres, vol dir que està condicionada per la subjectivitat. El sistema judicial es basa en la teòrica igualtat de tots els ciutadans davant de la llei, fet no corroborat per la pràctica; hi ha jutges conservadors i jutges progressistes, jutges que han estat o són recusats per apreciar que aquests incorren en una manca d’imparcialitat, jutges que els han fet o els fan desaparèixer perquè han investigat o investiguen fets perjudicials per als poders conservadors, jutges que acusen de rebel·lió polítics, quan se sap que no hi ha hagut violència, decisions judicials que tenen tota l’aparença de ser executades per pressions de la premsa i del poder econòmic.
On és l’objectivitat? Fóra més honest afirmar que el periodista i el jutge no són neutrals. Vol dir això que la manca d’objectivitat és sinònim d’arbitrarietat? No. Allò important és l’ètica, el valor de l’honestedat dels periodistes i dels jutges que entenen l’objectivitat no com un fet real, sinó com un ideal, com un far que assenyala el camí cap a on han de tendir les seves accions.
* L’autor és filòsof
