Dagoll Dagom estrena musical al teatre Poliorama. “Maremar” és el títol del seu últim musical, una suma de disciplines artístiques que tenen com a punt de partida un drama atribuït a William Shakespeare: “Pèricles, príncep de Tir”. El drama explica la història de Pèricles, príncep de Tir, que amenaçat per les trames secretes d’Antíoco, emperador de Grècia, deixa el govern en mans del seu ministre Helicano i abandona Tir. La nau naufraga a les costes de Pentàpolis, però Pèricles se salva. Arribat a terra, aconsegueix la mà de Taisa, filla del rei Simònides, i es casa amb ella. Arriba la notícia que Antíoco ha mort, i Pèricles i Taisa parteixen cap a Tir per tal de recobrar el tron. Durant una tempesta, Taisa dóna a llum una nena i, creient-la morta, la dona és abandonada a les ones en una caixa, i arriba així a Efes. El drama parla dels misteris de l’amor, la pèrdua, l’absència dolorosa. En les seves últimes obres Shakespeare entra en el gènere de la tragicomèdia, sovint amb un final feliç com a “Pèricles”.
Una història d’herois que busquen les seves esperances en el mar fugint de les injustícies polítiques. Shakespeare ens diu que en els temps en què els tirans semblen els teus amics s’ha de tenir por.
Aquest drama és un dels més estranys i sentimentals de Shakespeare. Pèricles navega en un mar tempestuós de pirates, mags, bordells, segrestadors, tornejos, trames contra la seva vida. Dagoll Dagom fa un salt temporal i ens parlar de la Mediterrània d’avui, un mar ple de viatges espantosos i desesperats.
La direcció del musical és de Joan Lluís Bozzo, qui ha buscat un musical en què ens veiem atrapats per la música, les cançons, la paraula del mestre Shakespeare i, aquí hi ha la diferència amb altres musicals, la dansa i les cançons que apareixen puntualment de Lluís Llach. L’espectador pot reconèixer cançons mítiques en el seu món sentimental com “Un núvol blanc”, fins a completar la dotzena de cançons de Llach que han estat adaptades al muntatge de manera que aporten l’univers musical del cantautor de l’Empordà. El moviment coreogràfic és d’Ariadna Peya i la direcció musical és d’Andreu Gallén. El grup de cantants, ballarins i actors està format per Roger Casamajor, Anna Castells, Cisco Cruz, Mercè Martínez, Marc Pujol, Aina Sánchez, Marc Soler, Elena Tarrats i Marc Vilajuana.
Davant dels discursos racistes “Maremar” planteja una mirada àmplia i integradora. La posada en escena de Bozzo estableix ponts o vasos comunicants entre els fenòmens migratoris a la Mediterrània, els herois de l’antiguitat sempre s’han desplaçat des de la pobra ribera del sud fins als pròspers ports del nord. A través de les imatges projectades en una cortina que fa l’efecte de ciclorama com si fos la vela d’un vaixell es recorden constantment els naufragis d’aquells que somien amb una vida millor a la que tenen en una terra plena de promeses com l’europea. Llàstima que els vents del feixisme i la intolerància tornin com un maleït bumerang del qual no podem desfer-nos.
