Els darrers ensurts derivats d’una climatologia adversa han originats autèntics estralls. Els aiguats a diferents punts, l’esllavissament de Vacarisses (amb la mort d’un noi de Castellbell, usuari de Renfe) i l’autèntic tsunami caigut damunt Sant Llorenç des Cardassar en són una mostra. Ací, però, no es pot acabar aquesta mena de pel·lícula. Creuar-se de braços no ens mena a port.
D’uns mesos ençà, ha plogut molt més de l’habitual. El nostre convilatà de TV3 Francesc Mauri s’ha congratulat del goig que fan els pantans. Certament, qualsevol fet pot tenir connotacions positives i negatives, segons la vessant des d’on es miri. Ploure dia sí i dia no gairebé tampoc no agrada el petit comerç. Si més no a causa de la dita de “carrers molls, calaixos eixuts”. Quan treballava al sector financer (a l’antiga Caixa Terrassa), passava el mateix al llarg de dies grisos. L’afluència de clients era menor i et permetia, per tant, esmerçar més temps a la feina burocràtica que s’hagués endarrerit.
Capgirant radicalment aquest esbós, em costa molt entendre un fet: que la pluja pugui frenar -tant com em consta que està passant- les donacions de sang que, òbviament, són del tot altruistes/voluntàries. Es veu que som tan còmodes que haver d’anar al Banc de Sang amb paraigua ens suposa un entrebanc. Sembla surrealista.
En una societat tan summament tecnològica com l’actual, el contrapunt del sentiment ha de vetllar per seguir duent les regnes de tot aquest autèntic entrellat… Fins al punt de plantejar un suggeriment des de la humilitat de la meva visió: convido tothom qui sigui conscient d’aquesta mancança a posar-se una alarma temporal al telèfon mòbil. D’aquesta manera, els homes cobriran el límit de quatre donacions anyals (una cada tres mesos). En el cas femení, una menys (derivada del tema menstrual).
Per això he contraposat dos elements tan heterogenis a l’hora de triar el títol d’aquesta columna. Al rerafons del meu pensament interpreto que un i altre amaguen un alè de resurrecció i esperança.
No pot ésser que el color gris d’un dia moll malmeti els estocs rogencs d’un producte tan vital. Ànims, doncs, a tothom!
