Des del Grup Municipal de Ciutadans volem recordar que el passat 1 d’octubre va sortir publicada la resolució per la qual s’estableix el calendari del procés electoral per renovar els membres dels consells escolars dels centres educatius públics i concertats de Catalunya. Volem ressaltar la importància que té col·laborar en aquests òrgans, ja que la seva tasca no és menor, entre altres motius perquè, a més participació, més pluralisme.
La democràcia es dota d’elements que permeten col·laborar en diferents òrgans decisoris per contribuir a la millora de les nostres societats, un d’aquests òrgans és el consell escolar de centre. Més important encara, des que, en virtut del decret d’autonomia de centres de 2010, el Departament d’Ensenyament va impulsar que cada centre pogués tenir les seves especificitats i optar per pedagogies innovadores pròpies, amb activitats arrelades al seu territori, es va situar cada centre com a responsable directe de l’èxit escolar del seu alumnat i de la millora del sistema educatiu en general.
Per exemple aquí, a Terrassa, tenim l’Institut del Teatre, l’Escac, la Ciutat de l’Audiovisual, l’hoquei, etcètera. Seria lògic, doncs, integrar ensenyaments d’aquests àmbits en el PEC (Projecte Educatiu de Centre), que és el document que ha d’aprovar cada consell escolar i que marca el rumb d’una escola en els anys vinents.
Després, per a períodes de quatre anys, almenys als centres públics i segons el nou decret de direccions de 2015, el projecte de direcció ha de desplegar el PEC i, anualment, el PGA (el pla general anual) ha de desenvolupar-lo, sempre detallant uns indicadors que facin factible el seguiment de l’assoliment o no de les diferents fites i, a més, pel pla de comunicació, tots aquests documents han de ser totalment accessibles a la ciutadania, per exemple estant disponibles a la pàgina web de l’escola. Aquí és on entra la responsabilitat dels membres de cada consell escolar, és a dir, a fer el seguiment del desplegament d’allò que proposa el PEC, observar, comentar, suggerir canvis; ja que, com ja hem comentat, és el full de ruta pedagògic d’un centre, destinat específicament a la recerca de l’excel·lència educativa.
També és al PEC on figura el projecte lingüístic de cada escola. Tema delicat i controvertit, ja que tan aviat es diu una cosa com la seva contrària. Per exemple, segons la proposta sobre el model lingüístic del sistema educatiu de Catalunya, presentada pel conseller d’Ensenyament, Josep Bargalló, aquest octubre de 2018: "El projecte lingüístic és el resultat d’un procés de reflexió i debat sobre com millorar els usos lingüístics del centre i l’ensenyament de les llengües"; és a dir, buscar el millor per als alumnes. Aleshores, el mateix conseller fa unes declaracions afirmant que la Generalitat reforçarà l’ús del castellà en entorns d’exclusivitat catalanoparlant. Molt bé, fantàstic, perquè, d’aquests, a Terrassa en tenim uns quants. Però, és clar, immediatament passa a comentar en una entrevista a la cadena Ser que promet fer "més accions a favor del català", mentre convida famílies i alumnes a "alertar" si la immersió lingüística no s’acompleix i informar que crearà un cos d’inspectors especial per vetllar per l’acompliment de la immersió. Com? Què volem ara, una immersió més immersiva encara? A part, que també incorpora algun comentari sobre afegir accions per reforçar la llengua anglesa. Bé, un embolic que, al final, ha de resoldre cada centre i se n’ha de parlar, i molt, al consell escolar.
La implicació de les famílies en els consells és important per alertar sobre aspectes com ara: l’estat de conservació dels centres educatius, el grau de convivència als centres, les fórmules més adients de participació… En definitiva si les famílies podem participar-hi, cal no desaprofitar aquesta oportunitat. Per això, contra les queixes que es fan a l’educació, proposem participació, que, de pas, és un terme que ens agrada més que alertar o vetllar.
* L’autor és regidor del Grup Municipal de Ciutadans (Cs) a l’Ajuntament de Terrassa
