S’acaba de celebrar a Barcelona l’Smart City Expo World Congress 2018, un àmbit en què la capital catalana és pionera. Això m’ha fet recordar que Terrassa, des de 2015, també disposa d’un Pla Director Smart City pensat per ser desenvolupat fins al 2020. Quan arribi, veurem exactament què s’ha sigut capaç de dur a terme. El text del pla, pròpiament, dóna poques dades sobre el punt de partida, i podria ser ben bé una transposició d’un pla estàndard, on les particularitats de la ciutat compten poc. Però cal suposar que s’hi treballa i que, tard o d’hora, en coneixerem el balanç.
L’expressió anglesa "smart city" se sol traduir per "ciutat intel·ligent". He de dir que la traducció d’"smart" per intel·ligent sempre m’ha semblat un xic forçada. Que, per exemple, d’un smart phone, en diguem un telèfon intel·ligent, potser encara remarca més l’exageració: que se’n poden fer d’estupideses amb un telèfon intel·ligent! I és que, intuïtivament, es diria que la intel·ligència és una qualitat humana més que no pas de les màquines, de què en tot cas es pot fer un ús poc o molt intel·ligent.
Acceptem, però, la convenció que converteix en intel·ligent l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació per afavorir un desenvolupament -en aquest cas de les ciutats- en camps com el creixement urbà, els desafiaments ambientals, els reptes econòmics, els serveis públics i fins i tot la convivència ciutadana. I no tinc cap mena de dubte sobre la conveniència de l’ús de les TIC i dels principis que guien la idea de fer ciutats intel·ligents, per bé que cal comptar que, segons els diversos models polítics, hi deu haver diversos tipus d’intel·ligència o, si més no, de prioritats.
Ara bé, una de les limitacions que veig en aquest tipus de plans és que els avenços tecnològics són tan ràpids que de seguida deixen obsolets els que s’havien previst. Fa pocs dies llegia un article on es feia notar que cap pla de ciutat intel·ligent no havia previst l’aparició dels patinets elèctrics. És a dir, quan encara no hem resolt la circulació pacífica de les bicicletes, apareixen nous vehicles amb tecnologia simple que capgiren tots els plans i introdueixen més conflictivitat. És clar que potser això dels patinets serà una moda de poc temps, i fins i tot que aviat ens adonarem de la poca intel·ligència d’usar vehicles que encara ens estalvien més de caminar quan totes les advertències sanitàries van en el sentit contrari. Però mostra l’actual dificultat de fer previsions.
L’altra limitació del concepte de ciutat intel·ligent és que deixa fora allò que podríem dir que sí que és expressió genuïna d’intel·ligència, i que és la qualitat i el gruix cultural. També en posaré un exemple. La representació exitosa de públic i l’excepcional qualitat de l’òpera "Aïda" representada el cap de setmana passat a càrrec dels Amics de l’Òpera i la Sarsuela de Terrassa, amb el compromís d’alguns centenars de participants de diverses institucions culturals locals, com compta entre els indicadors d’una ciutat intel·ligent?
Tanmateix, la confiança en la intel·ligència de la ciutat trontolla quan fallen les qüestions més bàsiques. Ara mateix, ha aparegut un cartell que institucionalitza el Black Friday convidant a consumir amb el text "Aprofita’t i avança les compres de Nadal", signat per Ajuntament, Diputació i Generalitat. Ningú -qui l’ha encarregat, qui l’ha dissenyat, qui l’ha imprès i qui l’ha pagat- no s’ha adonat que estava mal escrit? Que vol dir aquest "aprofita’t"? Potser volen dir "aprofita-ho"? Tant costava trobar un bon corrector? Som una smart city que suspèn en escriptura?
