Una de les moltes dites del país reflecteix -al mil·límetre- el que ens passa. Certament són molts els qui han anat de l’eufòria a la incertesa, al llarg del darrer any. La DUI (declaració unilateral d’independència) fou -com acaba de dir la Ponsatí- un “brindis al sol”. Malgrat que en Quim Torra no contempli un sol pas enrere, ens tracta com a crancs. “Tothom tira l’aigua a son molí, deixant en sec la del veí.” Cerca el propi profit. Tant ací com allà.
Metafòricament, hi ha massa “hooligans” als dos bàndols que s’haurien d’asseure i dialogar. Sense mossegar-me la llengua, cito els noms de Josep Borrell, Quim Torra i Carles Puigdemont, Gabriel Rufián i Joan Tardà (entre d’altres). Gent dels tres partits amb responsabilitat a l’hora de trobar solucions reals/efectives per al país: PSC, PDeCAT i ERC. Obvio els noms de PP i C’s, que no són “d’eixe món”. Tenen el rellotge del temps ancorat vuitanta anys abans.
Entenc que havent-hi un català fent de ministre d’Afers Exteriors del govern central tot hauria d’ésser molt més senzill. Ara bé, quan en Borrell es deixa dur per les seves neures, esdevé un obstacle. Llavors xoca amb l’absolutisme d’un sobiranisme dividit. No endebades les relacions dels republicans amb els “post-convergents” no passen pel seu millor moment€ Per acabar-ho d’adobar, cada cop que en Tardà i en Rufián obren el bec, la barra de pa puja de preu. Mai no quadren el to de les seves paraules i es deixen dur per la follia.
Hi ha un adagi llatí que trobo molt escaient en aquest impasse: “Non progredi regredi est”. Ve a dir que, quan no avances, realment vas enrere. Com els crancs. Tots els altres et passen al davant. És un malson i un no viure endollar emissores de ràdio o televisió del Principat, a qualsevol franja horària. En tot moment, sembla que vulguin donar la raó a la Inesita Arrimadas quan parla de “monotema”.
És ben lícit optar per la independència. Ara bé, vist com han anat les coses, es fa palès que hem de refer esquemes. Cal estudiar bé el tema i replantejar-se el no repetir vells errors. De moment, els bascos, amb molt menys soroll, obtenen més beneficis que no pas nosaltres.
