El grup Balañá aposta moltes vegades a la seva sala del teatre Borràs per comèdies hilarants. Aquesta temporada aposta per un dramaturg nou, Fernando Trias de Bes, que ens presenta una història extraordinària: "El tràmit". Fernando Trias de Bes és un conegut novel·lista amb títols com "Tinta", "La historia que me escribe" o "Palabras bajo el mar", "El coleccionista de sonidos" o "Relatos absurdos". Ara ens sorprèn amb "El tràmit", una comèdia marciana.
L’autor, economista, ens sedueix amb el seu plantejament dramatúrgic i el fons seriós que s’amaga darrere d’aquesta comèdia: la reflexió sobre els diners, les partides de fons reservats, la transparència democràtica de les estructures de l’Estat. Corrupció i el quart mil·lenni es donen la mà a "El tràmit", una comèdia sobre un sonat o un extraterrestre?
La comèdia parteix de la pregunta que es fa la humanitat des de fa molts anys: hi ha més vida intel·ligent a l’univers? Tres científics van a unes instal·lacions secretes de la unitat d’intel·ligència de l’Estat amb l’objectiu de determinar si és o no és un alienígena un individu que es fa passar per extraterrestre en aquest cas Saturnino, interpretat per David Bagés. Un home el cos del qual ha estat posseït per un alienígena que té la facultat de saber tot el que ha passat a la vida de l’ésser que toca o posseeix.
El cinema i la televisió ens han donat una gran galeria d’extraterrestres: marcians de "Mars Attacks", Paul, Alf, Spock, Chewbacca, Yoda, "Alien", els critters, humanoides, la Cosa, Kan, Kodos, "Avatar", "Lila de futurama" o Superman. Saturnino se suma a la nòmina. En aquesta comèdia marciana tres vells amics tenen un objectiu comú: els diners. El professor Ribes (Xavier Serrano), el doctor Sancho (Àlex Casanovas) i la doctora Sala (Mònica Glaenzel) realitzaran un treball encarregat per Susqueda (Manel Mas) i per Paquita (Susana Garachana). Tots ells són els personatges d’una comèdia marciana plena de sarcasme i humor negre amb un rerafons social. Dirigida per Martí Torra gradua el temps en què els espectadors van descobrint que res és el que sembla. L’escenografia ajuda a situar l’espectador en un espai dominat per les tecnologies amb una porta intel·ligent.
El dramaturg sembla dir-nos que tot, en la societat actual, se sustenta en la corrupció sistèmica. Els diners ens fan superar les pors a allò desconegut, es barreja el terror, la fugida de l’exploració de la realitat personal, ciència-ficció, suspens i comèdia. Saturnino és un provocador que emet uns sorollets molt curiosos, sinistres, pertorbadors i grotescos. Saturnino es deixa peritar amb entusiasme. Sens dubte meritori el treball de David Bagés en aquest vampir del coneixement aliè. Una barreja entre "ET", "Alien" i "Matrix". Els elements esperpèntics de la comèdia ens recorden cap al final de la peça Dario Fo i les seves comèdies de denúncia.
"El tràmit" és un debut càusticament inventiu d’hora i mitja de rialles. Sens dubte, tal com està el pati, els riures són altament recomanables.
