Aquesta dita ve a significar que és bo tenir inquietuds per veure món i conèixer coses noves. A la fi, s’acaba retornant a l’origen d’allò que coneixes. Dit això, no és la primera vegada que parlo del Mercat de la Independència. La “Plaça”, per ésser més precís. No serà pas la darrera. I és ací on reconec que estic astorat, de fa uns dies. Exactament des que em vaig assabentar -per la premsa- que en volen canviar temporalment la ubicació per una nova reforma. Dic “nova” perquè ja se n’han dut a terme un munt, del tot ineficients.
La temporalitat pot durar un mínim de quatre anys. Ho considero una autèntica “sentència de mort”. Si més no, per un doble factor: el trasllat a una carpa (al parc dels Catalans) i el profund desencís generat entre un bon nombre de paradistes. Amb el greuge afegit que alguns d’ells van assabentar-se del projecte a través dels mitjans de comunicació. Tota una manca de respecte envers ells per part dels ideòlegs de l’embolat. És cert que l’edifici modernista que l’alberga demana retocs. Cal, però, realment dur a terme un projecte de tanta grandària i amb un cost tan elevat? Es parla (només?) de disset milions d’euros, segons l’avançat pel diari. Em fa tot l’efecte, a més, que es podria fer per fases. Caldria resoldre -sí o sí- el tema dels finestrals. Si no s’ hi col·loquen vidres, els hiverns no els suporta ni Déu. En tot cas, l’encís, l’ADN, la familiaritat que s’hi respira no l’aportaran -ni de bon tros- la fredor d’una carpa dos o tres-cents metres més avall.
No podem contrastar els projectes barcelonins (molt més turístics i cosmopolites) amb els egarencs. Ací els nostres comerciants són més casolans, tradicionalistes i amants del caliu, l’essència, la proximitat amb els clients. Per això, experiències anteriors com les del Mercat del Ninot o el de Sant Antoni haurien de representar un toc d’atenció al nostre Consistori. Prego que s’ho qüestioni i replantegi, de cap a peus. No es pot posar en joc la pèrdua de clients i un més que previsible fracàs€ A més a més, no sé què passaria si -en les eleccions municipals del proper maig- guanya una altra força política. Per tot plegat, doncs, tanco el rodolí inicial: “Roda el món i torna al born”. Mai més ben dit. Déu faci que el desencís no es carregui l’essència de “la nostra Plaça”!
