La síndica de Greuges de Terrassa ha proposat que l’Ajuntament de Terrassa es fes càrrec -en part o totalment- de la neteja de les pintades a les façanes i mobiliari públic de Terrassa. Hi estic molt d’acord. Per això, vull fer-hi unes observacions. Perquè si bé és cert que les queixes pel fet de tenir una ciutat bruta se solen centrar en les deficiències en la recollida d’escombraries, més que això, la imatge de ciutat deixada la donen les pintades que hi ha per tot arreu.
En primer lloc, vull deixar clar allò que em sembla una obvietat: les pintades a les façanes privades i al mobiliari públic són inacceptables amb independència del nostre acord amb el missatge que porten, si és que en tenen cap. Vull dir que, des del punt de vista del civisme, trobo tan condemnable una pintada de contingut feixista, una d’imatges obscenes o una que inciti a l’odi, com un llaç groc per denunciar la repressió indecent del nostre govern legítim empresonat. A l’espai públic, s’hi ha de poder expressar de tot, però en suports fàcils de retirar i que no deixin marques permanents. I, en aquest sentit, també forma part de la neteja retirar allò que ja ha caducat, bé sigui espectacles, bé propaganda electoral que sovint tarda mesos a ser eliminada.
En segon lloc, també em sembla necessari recordar que el cost d’aquesta hipotètica neteja per part de l’Ajuntament el pagarem entre tots. Per això, llegir al diari que "hi ha municipis en què la neteja no suposa costos" és confusionari. En tot cas, no és la víctima de la brutícia qui paga la neteja, però costos en té, i molt alts. L’incivisme costa molts diners, i lamentablement no els paga qui embruta. Per això, cal que les normes siguin clares i assenyalin bé quins riscos comporta menystenir el benestar general.
En tercer lloc, és clar que els responsables directes de les pintades són els qui les fan. I ara deixo de banda si des del mateix Ajuntament s’ha jugat amb condescendència amb la cultura dels anomenats grafits, perquè ja n’he parlat en altres ocasions. Però, en qualsevol cas, és notori que hi ha una manca de vigilància en relació amb aquest comportament incívic. Una vigilància que, en primer lloc, correspon a la policia municipal, però que difícilment la pot fer si només patrullen asseguts dins d’un automòbil. Jo mateix he vist com s’amonestava un ciutadà dins del parc de Vallparadís sense ni prendre’s la molèstia de baixar del cotxe policial. Ara bé, també cal el compromís dels ciutadans a l’hora d’educar, advertir i, si cal, denunciar aquests comportaments. I si no es vol assumir aquest compromís, doncs llavors cal estar disposat a pagar el preu de la nostra irresponsabilitat amb una pujada d’impostos.
En qualsevol cas, la meva opinió és que a Terrassa caldria pensar a establir un moment zero per fer un punt i a part en aquesta qüestió de les pintades. Es tractaria de deixar la ciutat neta com una patena en una data precisa, i a partir de llavors ser molt estricte -tothom- amb els qui l’embrutin. El principi és que no és amb una conscienciació retòrica que la ciutat quedarà neta -els incívics solen ser immunes a les conscienciacions-, sinó que és amb una ciutat neta que s’educa cívicament. La netedat efectuaria una pressió molt gran contra qui intentés embrutar-la pel fet que quedaria en evidència, i que ara mateix no la sent perquè, enmig de tanta brutícia, sembla que ja no ve d’un pam. I el pressupost extraordinari d’aquest moment zero segur que es recuperaria amb la disminució de l’incivisme.
