En Pedro Pacheco -qui fou batlle de Xerès- va veure com li incoaven un sumari judicial, ja fa trenta-tres anys, per dir textualment allò de “la justicia es un cachondeo”. Com a conseqüència, va acabar engarjolat. Malgrat que el rerefons no és el mateix, m’he recordat d’ell aquests dies, en veure un autèntic desgavell en el mateix sector.
M’estic referint al canvi sobtat de criteri -d’un dia per l’altre- en el tema de les despeses de les hipoteques. Concretament el que es coneix com liquidació d’impostos d’actes jurídics documentats. Tothom té dret a mal pensar. Triant tres adagis catalans (“ahir deia blanc i avui diu negre / ara diu blat, ara diu ordi/ quan són figues són raïms”), és evident que hi ha d’haver hagut pressions soterrades per capgirar la qüestió. D’altra manera, no cap en cap cap aquest sarau. Metafòricament, assistim a un autèntic combat de boxa€ Ja veurem per on sortirà el sol. En qualsevol cas, tinc la percepció que es pot comparar a la lluita de David contra Goliat. Després de gairebé vint anys litigant, resulta que l’esforç ha obtingut una victòria efímera. De fallar el Tribunal Suprem que han d’ésser els bancs que corrin amb les despeses, en menys de vint-i-quatre hores ha passat a l’extrem oposat. Ha paralitzat l’aplicació de la sentència.
Què pot passar, ara ?.. “Chi lo sa !” Sense tenir gaire coneixements jurídics, voldria pensar que la sentència ha d’ésser ferma. Podrien haver fet alguna precisió puntual, però sense arribar al surrealisme de bescanviar-la. El buit legal deixa tot Déu descol·locat, sense saber a què atenir-se. Ens han abocat en la incertesa i, a hores d’ara, ja veurem quan i com desentortolliguen la troca.
Recordant el cas Pacheco, crec haver clavat el títol. Hi ha dret a pensar que ens deuen prendre el poc pèl que ens resta. Som prou grandets per suportar una mena de film de ciència-ficció. Després d’esmerçar més de cent mil milions d’euros a rescatar-los, sabem que gairebé la meitat d’aquesta morterada no es retornarà€ I, per acabar-ho d’adobar, arriba aquesta notícia surrealista. Au va! Fa uns seixanta anys, l’exministre Fraga va patentar un eslògan publicitari ben famós: “Spain is different”. Volia treure’ns de l’ostracisme i l’aïllament. Ara, ja cal que en clonin algun de semblant.
