Sí, senyors lectors, heu llegit bé. També, a mi, em va costar comprendre el sentit del títol, quan el vaig veure publicat en multitud de diaris, revistes i mitjans digitals del país, en una acció que calculo que ens ha costat uns tres-cents mil euros, a tots els catalans, en un sol dia. M’explico.
Tots els governs de la Generalitat han tingut com a gran prioritat controlar, premiar o pressionar els mitjans de comunicació amb ajuts, més o menys directes o encoberts. Una via habitual ha estat l’anomenada “publicitat institucional”. Una publicitat que es dóna en funció dels mèrits merescuts, amb una generositat molt pròpia de qui paga amb diners dels altres. Això vol dir amb els nostres diners. Els de tots els catalans i catalanes.
Mireu, la cosa és ben senzilla. Si el govern vol aconseguir entusiasme de cara al procés independentista, per part dels mitjans de comunicació, res millor que regar-los amb ajuts públics. Una via és premiar-los amb subvencions, justificades per impulsar el català, o campanyes institucionals. Una altra via és posar-hi anuncis, de pàgines senceres, sota qualsevol excusa o criteri. L’important és donar diners. L’important és aconseguir fidelitat i recolzament.
Per què ara apareixen tants anuncis “institucionals”? Per què tanta publicitat oberta, o encoberta? Doncs, per un motiu molt senzill, i molt poc explicat. L’aplicació de l’article 155 va tenir conseqüències diverses, però una d’elles fou la de tancar l’aixeta a les despeses en publicitat institucional de la Generalitat, la qual cosa va posar en perill nombroses publicacions i xiringuitos, creats a major honor i glòria del processisme independentista. Alguns varen haver de tancar, i altres estaven amb l’aigua al coll, d’aquí les presses per constituir nou govern i deixar enrere el 155.
Arribat el nou govern, es va demanar obrir de nou l’aixeta dels ajuts (subvencions) als mitjans addictes. De fet, es reparteix amb criteris selectius. Una mica a tots, i ració doble o triple als més fidels, de manera que puguin continuar exalçant les glòries del govern i la seva batalla en pro del procés. Suposo que ara entendreu els furibunds atacs d’alguns mitjans en contra del 155. Lògic, perquè els havia tancat una de les principals fonts de subministrament financer.
Dit tot això, arribem al famós títol de l’article: “Oda a la carmanyola”. Aquest és l’estúpid títol de la campanya del 12 de setembre, el primer dia d’escola dels nens i nenes de Catalunya. Sóc de lletres, i sento vergonya aliena del contingut de la pàgina sencera que va sortir publicada en multitud de mitjans de tot el país. No la puc reproduir per motius d’espai, però recomano als lectors que busquin diaris del dia 12 de setembre, i la llegeixin. Quedaran bocabadats, estupefactes i sobretot indignats de saber que el cost que calculo d’aquesta pàgina pot haver estat d’uns 300.000 euros, en un sol dia . L’equivalent al sou de 10 o 12 mestres, o 10 o 12 metges, en uns moments en què aquests professionals manquen en multitud de llocs.
I el més greu és que no passa res. No hi ha cap revolta, cap signe d’indignació, quan uns dies després apareix una altra campanya similar, ara amb “Oda a la torrada” i suposo que aviat vindran l'”Oda a la sopa d’all”, “Oda a l’espardenya”… Centenars de milers d’euros llençats estúpidament, pagats per tots nosaltres, siguem o no independentistes, per servir la causa del procés. Mentrestant hi ha restriccions de despeses fins a extrems increïbles, per manca de diner, i per l’elevat deute i endeutament de la Generalitat. És igual, el material mèdic o les prestacions socials poden esperar, però no les vies de finançament als mitjans addictes al règim.
Espero i confio que el grup parlamentari socialista emprengui les accions oportunes per demanar comptes per tanta estupidesa i malbaratament de recursos públics.
* L’autor és alcalde de Borredà
