Oriol Pla (Barcelona, 1993) pertany a una família de joglars, Quimet Pla i Núria Solina en són els progenitors. La seva mare fou cofundadora del Circ Cric i el seu pare, cofundador de Comediants. La germana és l’actriu i performancer Diana Pla. Els quatre, pares i fills, s’han reunit sota la mirada externa de Pau Matas Nogué per crear “Travy”, que aquests dies ocupa l’Espai Lliure, la sala petita de Montjuïc. “Travy” és un espectacle commovedor sobre el director, sobre el dramaturg, sobre els actors i sobre la mitologia dels creadors que dediquen la seva vida a les arts escèniques.
L’argument ens parla d’una sala d’assaig on en una mena de pluja d’idees es va construint una història que té com a objectiu emocionar l’espectador. Una família de joglars està en crisi, no té idees i es planteja construir un espectacle de teatre independent en família: la família Travy. Els dramaturgs, Pau Matas i Oriol Pla, combinen amb fluïdesa la mirada sincera de l’ofici aconseguint una enlluernadora obra testimoni autobiogràfic d’una família de creadors de l’escena catalana.
Després d’un nombre musical d’expressió corporal d’Oriol Pla que serveix com a obertura de l’espectacle. Els personatges es plantegen si encara fan riure, si encara conserven la gràcia i el favor del públic. Els temps no estan per a gaires rialles. “Travy” ens mostra quatre artistes que busquen el seu estil propi i una família que intenta trobar-se a si mateixa enmig de les onades de la realitat.
Hi ha en aquest espectacle un homenatge al teatre fet de forma artesanal, el teatre que neix de la recerca de parlar al públic sobre l’ofici de comediant: els números, la mort, la memòria, el món dels joglars, l’ofici de pallasso, la creació, la llibertat, el joc com a principi de la creació, el circ, la família i l’amor. Tot amb dos punts de vista: el dels joves inconformistes i el dels vells que coneixen molt bé el seu ofici. De la lluita entre l’avantguarda i la tradició neixen la ironia i el sarcasme. L’espectacle té molts moments brillants, entre els quals destaquen l’inici, el conte en italià de la llegenda macarrònica del castell imitant el Civerttini i el monòleg que recita Quimet Pla de “Hamlet” mentre fa una truita amb pa amb tomàquet i oli: “Ser ou o no ser ou, aquesta és la qüestió”. “Travy” és un espectacle singular a la cartellera. Un d’aquests espectacles per a tots els públics que ens fan riure i emocionar al mateix temps. Una intensitat actoral que ens recorda els vells còmics plens d’humor, dolor, sarcasme i insolència. Un homenatge als joglars. En aquesta obra sincera i directa, Oriol Pla rendeix comptes amb els seus pares i pinta el mite del joglar, del pallasso, i la seva pròpia vida. Una hora i vint de rialles que ens deixa un final per a l’emoció, el públic que omple la sala dia rere dia acaba dempeus aplaudint aquest exemple de recerca de veritat, d’autenticitat en un art fet de mentides i trampes. Paradoxes de la vida.
Hi ha en aquest espectacle un homenatge al teatre fet de forma artesanal
