El papa Francesc canonitzà diumenge set beats, Pau VI i Óscar Arnulfo Romero, que són prou coneguts, junt amb d’altres cinc que també seran elevats als altars: el sacerdot diocesà Francesco Spinelli; Vincenzo Romano, fundador de l’Institut de les Adoratrius del Santíssim Sagrament; Maria Kahtarina Kasper, fundadora de l’Institut de les Pobres Serventes de Jesucrist; Nazària Ignàsia March Mesa, fundadora de la Congregació de les Germanes Missioneres Creuades de l’Església, i el jove obrer Nunzio Sulpricio. Us convido a reflexionar sobre el que significa una canonització, quin és el procés que es segueix, què aporta a l’Església, en definitiva quin sentit té en els temps actuals.
La canonització significa el reconeixement que una persona ha realitzat en la seva vida l’ideal cristià, amb fidelitat i constància; que ha portat a la vida el missatge de l’Evangeli amb obres i paraules, d’una manera real i objectiva. És un reconeixement solemne que fa l’Església, i amb la canonització es proposa aquesta persona concreta com a exemple, com a inspiració, i al mateix temps s’autoritza la veneració i la pregària demanant la seva intercessió. D’altra banda, les canonitzacions ens recorden també la realitat de la comunió dels sants, és a dir, el fet de la comunió misteriosa però real, amb les persones que ens han precedit. Perquè la nostra vida no s’acaba amb la mort, sinó que es transforma, i en acabar la nostra estada de pelegrins a la terra arribem al nostre destí definitiu al cel.
La proclamació com a sant és el final d’un procés llarg que consta de quatre etapes. La primera és la declaració de Servent de Déu. El bisbe diocesà i el postulador de la causa sol·liciten iniciar el procés de canonització i presenten a la Santa Seu un informe sobre la vida i les virtuts de la persona. Prèviament es realitza una exhaustiva investigació amb persones que la varen conèixer, per saber si la seva vida va ser de veritat exemplar i virtuosa. La Santa Seu, per mitjà de la Congregació per a les Causes dels Sants, examina l’informe i hi respon oficialment dictant un decret en què declara que res no impedeix iniciar la causa.
La segona etapa és la declaració de Venerable. La Congregació per a les Causes dels Sants del Vaticà aprova la "positio", un document en què s’inclouen, a més de les declaracions dels testimonis, els principals aspectes de la vida, virtuts i escrits del Servent de Déu. Si per mitjà d’aquestes investigacions detallades s’arriba a la conclusió que les seves virtuts foren heroiques el sant Pare el declara Venerable. Aquesta part comprèn el procés sobre la vida i les virtuts del Servent de Déu; el procés dels escrits, en què una comissió d’experts examina els seus escrits; l’elaboració i presentació de la "positio"; l’examen per part d’una comissió de teòlegs consultors; finalment, si és aprovada la "positio", el sant Pare dicta el Decret de Virtuts Heroiques.
La declaració de Beat és la tercera etapa. Perquè un Venerable sigui beatificat és necessari que s’hagi produït un miracle degut a la seva intercessió. Aquest miracle ha de ser provat a través d’una instrucció canònica especial, que inclou el parer d’un comitè de metges i teòlegs. El miracle no es requereix si la persona ha estat reconeguda com a màrtir. Per últim, la canonització. Per a això és necessari un altre miracle atribuït a la intercessió del beat que hagi ocorregut després de la beatificació. La Congregació per a les Causes dels Sants examina aquest segon miracle seguint els mateixos passos que per al primer miracle que es va presentar per a la beatificació. El sant Pare aprova el decret de Canonització, que culmina amb la celebració a la Basílica de Sant Pere o a la plaça de Sant Pere del Vaticà.
Les persones canonitzades se’ns proposen com a exemple, com a inspiració. En totes elles brilla la coherència de vida, la fidelitat al Senyor, l’entrega generosa, l’acceptació de la creu, la profunda vida espiritual, el zel evangelitzador, la dedicació als més pobres i petits. Que el seu exemple i la seva intercessió ens ajudin, doncs, a superar tota mena de temptacions en el camí de santedat que tots estem cridats a recórrer.
* L’autor és bisbe de Terrassa
