M’ha agradat molt l’entrevista al Catedràtic de Robòtica de la Universitat de Berkeley, Ken Golberg, que va publicar La Contra de La Vanguardia dijous passat. Potser senzillament em va agradar per què ens conforta que ens reforcin les nostres tesis. Bé, potser que tinguem menys pretensions i parlem més d’intuïcions que de tesis. Em convenç la seva aproximació desdramatitzada a la robòtica i el seu impacte. Els darrers dos anys he llegit molts llibres sobre intel·ligència artificial, Big Data, robòtica i en general tot el que es diuen les indústries 4.0. He tingut el privilegi de parlar amb molts professors de grans centres d’investigació del famós Massachusetts Institute of Tecnology (MIT) a Boston i d’altres bones universitats, d’aquí i de fora, i he arribat a una conclusió: no sóc tan pessimista com aquells que pensen que els robots ens substituiran a les persones indefectiblement. Fins i tot sóc moderadament optimista.
Dit això, l’impacte de la suma de tecnologies com la Internet de les coses ( sensoritzar la realitat), el Big Data i la Intel·ligència artificial, ho tornaran a canviarar tot. La consultora Gartner, la que té més prestigi en la prospectiva de la tecnologia amb el seu famós “Hype”, diu que els propers deu anys seran els de la democratització de la intel·ligència artificial. És a dir, que en els propers anys els algoritmes tindran molt a dir en la nostra vida. Amb naturalitat. Amb la mateixa naturalitat que entrem al cotxe i posem el “Waze” o el “Google Maps” per prendre decisions sobre els nostres trajectes. Aquestes aplicacions són un magnífic exemple del que voldrà dir la democratització de la intel·ligència artificial. Imagineu que tenim molts “waze” que per a coses ben diferents que ens ajuden a prendre moltes decisions professionals, de salut o quotidianes, com conduir. Prendrem decisions de més qualitat, més informades i en directe. Probablement, el canvi que suposarà la intel·ligència artificial seran tant o més gran que el d’Internet. I recordem que en els anys noranta, Internet ens va canviar la vida.
Els robots ens deixaran sense feina ? A alguns, sí. Segur. A d’altres els donaran feina. A hores d’ara és difícil resoldre aquesta equació entre robòtica i ocupció. En totes aquelles coses que el factor humà sigui important els robots tindran un perímetre acotat. No és fàcil per un robot desplegar empatia, ni llegir entre paraules, ni intuir, ni negociar, ni somiar, ni ser generós, ni entendre les bondats profundes, ni fer excepcions necessàries, ni improvisar solucions. Els robots faran moltes feines millor que les persones. El reconeixement d’imatges, de veu, i la traducció de llengües per exemple, les faran millor que les persones, generalment. I això vol dir que moltes feines de precisió, com la cirurgia segurament tindran millor resultats fetes per màquines i per persones operant junts, que no només per persones. Potser d’aquí a vint anys la gent pensarà que érem uns temeraris deixant que només ens operessin persones sense el suport de robots cirurgians (o viceversa).
El que ens ha de preocupar és en la nostra feina ( la que tenim o la que voldríem tenir) quina serà l’equació entre persones i màquines. Jo, per exemple, crec que la meva feina de consultor canviarà en la part d’anàlisi completament. Ho faran millor les màquines analitzar el Big Data. Però en canvi crec que l’ Small data i les síntesis les farem millor les persones. Crec que els resums els faran millor les màquines però que les síntesis les farem millor les persones. Sincerament, cadascú haurà d’estar atent a l’impacte d’aquestes tecnologies en el seu món professional. Tanmateix reconec que no sempre és fàcil, però tenir una actitud d’interès cap aquest nou món emergent és el primer pas per no quedar-se un dia sense feina o per tenir temps per canviar.
Cadascú ha de buscar la suma d’intel·ligències que li sigui més favorable. Aquella en la que les noves màquines, més que substituir les persones, augmenten les seves capacitats. Aquelles en que més que de realitat augmentada, es pugui parlar d’humanitat augmentada. I entendre el nostre paper en aquesta suma d’intel·ligències serà fonamental. Implicarà aprendre, desaprendre i reaprendre. I això vol esforç. Els canvis no són sense esforç. No és qüestió d’aptitud. És una suma d’actitud i de capacitat per adquirir nous coneixements i destreses. I no serà cap drama per aquells que estiguin disposats a fer un esforç personal raonable. Però arraconarà a aquells que no el facin o aquells que estiguin en entorns socials on aquest tipus de canvis siguin encara més difícils. Haurem d’estar molt atents per evitar noves fractures socials. Serà un tema fonamental. Vistes les coses com van, al món i a casa nostra, ara per ara tinc molta més por de les persones que dels robots. Però cal estar atents !
