A pocs dies -estant en una terrassa de la Plaça Vella- vaig veure un marrec que campava al seu aire. Era un autèntic terrabastall. No tindria més enllà d’un any i mig. Era com el dimoni escuat. No parava. Anava de pal a pal, gaudint com un camell. Es veu que feia poc que caminava i necessitava pista. La gent d’altres taules se’l miraven cofoiament. El somriure generalitzat dominava l’ambient. A mi mateix, em vaig fer aquesta reflexió: “aquest vailet promet”. Certament em vaig autoconvèncer del què pensava, en llegir el lema que duia serigrafiat a la samarreta: ” I will change the world” (canviaré el món).
Llavors em va venir al pensament la idea de com està de desgavellat l’entorn (el social i, sobretot, el polític. Tenim uns líders que semblen de fang. Són oportunistes, sense prou nivell ni compromís per a ésser mereixedors de la trona/moma que ocupen. Fins i tot, gosaria dir que “se la mamen molt dolça”…Altrament em costa d’entendre com són tantes les coses que es troben panxa enlaire: urgències sanitàries col.lapsades, llistes d’espera interminables, alguns alumnes en barracons, desnonaments, pensionistes esvalotats, gent que no pot pagar la llum, majors d’edat sense perspectiva de trobar feina, mossos i funcionaris que protesten, parlament a mig gas€
Quin és l’ordre de valors? Qui-què-com estableix un ordre de prioritats? Dit en clau d’enginy, qui fixa el contingut d’un full de ruta amb cara i ulls ? Per què assistir -sense haver comprat entrada- a la batussa constant entre PDeCAT i ERC per uns objectius utòpics basats en vendre fum ? Em carrega la barrina sistemática dels quatre xerrameques de mercadal que s’erigeixen en àrbitres de la situació.
On s’és vist que qui vol dur les regnes del desaguisat polític ens vulguin doblegar amb proclames com aquesta “El poble mana, el govern obeeix”? Què pinten els CDR, ANC, AMI, Consell de la República, Òmnium, etcètera ? Qui els ha donat espelma en aquest enterrament virtual? Se l’han auto-irrogat o l’han adquirit per “ciència infusa”? Massa preguntes sense resposta de gent que només ens vol aixecar el coll de la camisa! Vull líders contrastats, de pes i que s’ho creguin realment. Si fa no fa -i salvant les distàncies- com el nen de la samarreta.
