La col·laboració público-privada mitjançant l’externalització de serveis és una eina extremadament útil que permet a l’Ajuntament traslladar el risc econòmic i organitzatiu a empreses gestores que tenen el know-how del sector, permetent al Consistori invertir els diners públics en serveis bàsics de primera necessitat. Però no pel fet d’externalitzar l’Ajuntament ha de perdre el control de la qualitat, sinó que ha de ser aquesta administració la garant de la correcta prestació de serveis, així com d’adjudicar mitjançant concurs públic els serveis a empreses que garanteixin els drets laborals dels seus empleats.
La política d’externalització de l’Ajuntament de Terrassa històricament ha funcionat bé en aparença. Però no en el fons, en la gestió. Per explicar aquesta conclusió és necessari analitzar les tres fases de l’externalització, que és on cal introduir millores: la primera fase és la de redacció del plec de condicions. Aquesta fase és summament important, ja que sobre ella rotarà la gestió posterior de l’empresa, raó per la qual el Consistori ha d’introduir com a requisit essencial que les empreses licitadores presentin projectes amb millores laborals reals per als seus empleats, així com una distribució de lots que garanteixi la viabilitat econòmica per a l’empresa adjudicatària. Això comportarà correlativament que les millores laborals propostes puguin dur-se a terme en incrementar-se el marge de benefici.
La segona fase és la de valoració de projecte. En aquest pas, l’Ajuntament ha de vetllar per no adjudicar el servei a empreses que hagin presentat projectes amb preus temeraris i/o ofertes impossibles, i prevaler en la puntuació a les empreses que hagin presentat projectes alternatius tant en innovació com en drets laborals dignes, i amb compromís d’inclusió de col·lectius amb problemes d’inserció laboral o social. Finalment, en la tercera fase, la de control del servei, l’Ajuntament ha de garantir la qualitat del servei, així com que es compleixi amb el plec i amb el projecte guanyador, amb total posada a la disposició de mitjans per part del Consistori perquè l’empresa pugui desenvolupar l’activitat de forma eficient. Al seu torn, caldrà introduir clàusules de rescissió contractual anticipada en cas d’incompliment, així com realitzar auditories de forma anual.
Com a conclusió, caldria ressaltar que el principal problema de l’externalització no és la naturalesa, és la gestió, que hauria de reformar-se. L’externalització permet que el mercat laboral flueixi, que es millorin convenis col·lectius propis dels sectors, traslladar el risc econòmic a empreses especialitzades del sector, i també que col·lectius amb desarrelament laboral, econòmic i cultural entrin dins del marc laboral.
* L’autora és advocada i responsable de l’Àrea Laboral del Grup Municipal de Ciutadans a l’Ajuntament de Terrassa
