Sóc de la tesi d’anar pel carrer amb els ulls oberts com pàmpols. Alhora, amb l’antena posada. Això implica prestar atenció a qualsevol so que pugui alterar la tranquil·litat del meu camí. D’alguna manera, refermant l’acord amb el criteri que viatjar amplia molt el nivell cultural de qualsevol persona. Potser l’interès en saber més coses és la que em va dur al món del periodisme. Fa pocs dies, personatge d’aquest ram mantenia que probablement no sigui l’ofici més bonic de tots. Això sí, té un grau d’engrescament immens.
Qui va depressa no es diverteix. Ja diu un refrany català que “qui menja hores caga rellotges”. En una traducció no literal, els italians ho transcriuen amb allò del “piano, piano si va lontano”. Prou ajustat.
La societat actual s’ha convertit en una cursa sense sentit. Amb l’esclat de les noves tecnologies, tot ho volem saber immediatament. El smartphone ens fa aturar al bell mig del carrer per a consultar, fins i tot, la bajanada més innecessària€ I, anant en cotxe, cometem la infracció de passar-nos pel folre del clatell les indicacions de la DGT. Arribats en aquest punt, no és d’estranyar que sigui fàcil arribar a la conclusió que -per fer creure- calgui sancionar. “Qui la fa, que la pagui”. És llàstima haver de prendre el garrot en aquesta tessitura.
Mitjançant una certa curiositat com a conducta natural, l’observació, l’exploració i la investigació ens menen a l’aprenentatge. És per això que m’he permès triar un títol un xic agosarat. És clar que, per tal que sigui possible, no tot depèn pas d´un mateix. Vull insistir en el mateix principi que defensava fa pocs dies: saber donar gràcies. En aquest cas, sobretot de la salut. Sense ella no res tindria cap sentit. Hi haurà qui em vulgui qüestionar aquesta afirmació. No hi tinc pas cap inconvenient, si es professa agnòstic. Llavors, tanmateix, amb el màxim respecte i estima li parlaré que “som en mans del de l’àtic”. Benauradament, no ho podem pas controlar tot.
Per tant, conclouré aquesta reflexió amb la idea que el saber no ocupa lloc. Ja està bé que tinguem la inquietud d’aprendre sempre quelcom nou. En tot cas, sense perdre de vista un íntim lligam amb un tarannà que ennobleixi un sentiment de valorar tot el què tenim.
