Diumenge vinent serà canonitzat el papa Pau VI juntament amb l’arquebisbe Óscar Romero i cinc beats més. Els meus primers records d’aquest Papa estan relacionats amb un llibre que va caure a les meves mans i que vaig llegir abans d’entrar al Seminari Major. Es titula "Diàlegs amb Pau VI", de Jean Guitton. No puc concretar el grau d’assimilació del seu contingut, però el cert és que vaig fruir moltíssim amb la seva lectura, i em va deixar una petjada profunda. Va ser un dels llibres que em varen marcar més en aquella època. Aquests "diàlegs" tracten sobre tot el diví i l’humà, i reflecteixen la sensibilitat espiritual i cultural del Papa Montini, així com la seva atenció als goigs i aspiracions, a les angoixes i esperances dels seus contemporanis.
Amb el pas del temps, estudiant la història de l’Església i la Teologia, aprofundint en el que ha significat el Concili Vaticà II en l’Església i la societat, coneixent més a fons la seva biografia i el seu perfil espiritual, la seva figura ha anat creixent cada dia més en la meva consideració i estima. Només cal recordar el testimoni que ofereix sant Joan Pau II en la seva encíclica Redemptor Hominis: "Sempre em varen meravellar la seva profunda prudència i valentia, així com la constància i paciència en el difícil període postconciliar del seu pontificat. Com a timoner de l’Església, barca de Pere, sabia conservar una tranquil·litat i un equilibri providencial fins i tot en els moments més crítics, quan semblava que ella era sacsejada des de dintre, mantenint una esperança incommovible en la seva compactibilitat"(n. 3). En ser elegit papa va continuar el camí del Concili, i en el discurs d’obertura del segon període de sessions assenyalà quatre metes: el coneixement, la consciència de l’Església, perquè és necessari que l’Església es defineixi millor ella mateixa; la seva reforma, el propòsit decidit de rejoveniment i reforma; la reconstrucció de la unitat de tots els cristians; finalment, el diàleg de l’Església amb el món contemporani, la necessitat d’establir ponts cap al món actual. Pau VI va continuar i finalitzar amb èxit el Concili que havia convocat i iniciat sant Joan XXIII, va posar en marxa les reformes corresponents en els diferents àmbits, reorganitzà la Cúria i va crear el Sínode de Bisbes.
El seu pontificat es caracteritza pel diàleg: a l’interior de l’Església, amb les altres confessions cristianes, amb les altres religions i també amb el món. Un col·laborador seu, el cardenal Giovanni Battista Re, assegura: "se’l coneix com un papa indecís, però enlloc de dubtar, Montini era algú que volia escoltar diferents veus i estava disposat a analitzar els arguments dels altres". El seu Magisteri és ampli i profund, assenyalat per documents rellevants sobre la Mare de Déu, sobre qüestions socials, sobre la regulació de la natalitat, el celibat sacerdotal i sobre l’evangelització.
Pau VI va ser el primer Papa modern que viatjà pel món, i el primer en fer servir l’avió com a mitjà de transport. El seu primer pelegrinatge va ser l’any 1964 a Terra Santa; a Jerusalem es va reunir amb el patriarca Atenàgores , i amb ell va realitzar un gest històric de reconciliació amb l’Església ortodoxa. També viatjà al Líban i a Bombai (Índia); a la seu de les nacions Unides a Nova York (USA); a Estambul, Efes i Esmirna (Turquia); a Fàtima (Portugal); a Bogotà (Colòmbia) i a les Bermudes; a la Organització Mundial del Treball i el Consell Mundial de les Esglésies, a Ginebra (Suïssa); a Uganda, Iran, Bangladesh, Filipines, Samoa, Austràlia , Indonèsia, Hong Kong i Sri Lanka.
Un home intel·ligent, culte, brillant i profundament espiritual, i al mateix temps humil i reservat; de pensament i de cultura, d’una gran lucidesa, que va entrar en diàleg amb la modernitat. La seva figura no deixa de créixer en valoració i estima amb el pas del temps. Un gran Papa. Un gran sant. Donem-ne gràcies a Déu.
* L’autor és bisbe de Terrassa