Un dels vessants de la crisi política que viu Catalunya i Espanya està en la pèrdua del sentit institucional. Josep Tarradellas va ser un dels primers que ens van ensenyar la importància de fer les coses d’una mena de manera. Es tracta bàsicament de no fer el ridícul i de saber que al darrera dels càrrecs hi ha una dignitat que no pertany a les persones sinó al que representen i han representat al llarg del temps. I, per això, les formes, el capteniment, una certa prudència i la capacitat de mirar les coses amb una certa perspectiva. Malauradament n’estem als antípodes. I quan es perd el sentit institucional tot és més difícil. La institucionalització ni està renyida amb el canvi ni ha de ser encarcarada, però ha de partir del respecte al que les entitats representatives signifiquen. I el primer és això que han de voler representar el tot i no només una part dels ciutadans. I si hom pensa en el conjunt ha de procurar un tarannà integrador del conjunt. Si des de les institucions s’exemplifica la divisió o es mesura diferentment la gent segons el seu color polític, aleshores la crisi de governança és profunda i normalment difícil d’arreglar en el curt termini. I això és el que ha fet el Govern de la Generalitat i el que sovint han fet els governs de Madrid. Els independentistes catalans també han de tenir empara del govern espanyol i els no independentistes catalans han de tenir empara de la Generalitat, en igualtat de tracte. També és molt trist el que ha passat al Parlament de Catalunya aquesta setmana, portes enfora amb manifestants volent-lo ocupar i portes endintre amb l’actitud d’una majoria parlamentària que és molt poc respectuosa amb el que suposa el Parlament.
Quan el rei Felip VI en el famós discurs de fa un any va adoptar una actitud poc equilibrada, es va situar fora de la balança i va perjudicar l’arquitectura institucional de la monarquia exageradament. Segurament, la seva capacitat arbitral va quedar minvada per dècades, almenys a Catalunya. Els moments eren greus, però el sentit institucional hi és precisament per als moments greus i per estar a l’alçada. Darrerament hem tingut massa notícies provinents del poder judicial que ens han mostrat l’altra cara de la seva lluna. Gent que parla des de l’excés al Whatsapp del CGPJ i que fa pronunciaments polítics propis de tertúlies de poc to. Jutges que escriuen sentències que tècnicament són inacceptables per incloure consideracions polítiques impròpies com el cas de la recent sentència d’un jutge respecte de la demanda de Puigdemont als dos eixelebrats que van pujar en un tanc a dir bestieses. Jutges que es descuiden el micròfon obert i insulten víctimes de violència masclista. La polèmica condemna de “la Manada”. I converses privades que surten a la llum i ensenyen una cara poc pulcra de gent amb altíssimes responsabilitats a la cúspide judicial. La pèrdua de prestigi del sistema judicial és un fet molt greu. Una societat sense un sistema judicial sòlid i independent és una societat malalta, greument malalta. Pensar que alguns dels que es produeixen amb formes tan barroeres prenen decisions que afecten la vida de la gent fa una certa basarda. Cal frenar aquest desgavell. Si, a aquest deteriorament, s’hi afegeix que estem descobrint massa elements tèrbols i mancats de moralitat a una part dels cossos policials aleshores el panorama encara s’enfosqueix més. La institucionalitat policial tampoc es pot perdre i els corruptes, simplement, la destrossen.
Aquest setmana a Catalunya hem viscut episodis desgraciats i hem vist que la gent que no està a l’alçada és la que més fàcilment perd el sentit institucional. Recuperar el prestigi de les institucions és feina dels governs i de les oposicions. Estant a l’oposició cal també vetllar pel sentit institucional. Simplement hi ha gent que dignifica i gent que disminueix les institucions estiguin en un cantó o en un altre. En qualsevol cas, com a ciutadans, també hem de contribuir, amb el nostre respecte, al sentit institucional. No ha estat una bona setmana per incrementar la categoria institucional. Vistes les coses, alguns presidents d’institucions que ens semblaven de categoria discreta aviat els recordarem com a líders molt consistents. Simplement tenien molt més sentit institucional i hi havia límits que no traspassaven.
El sentit institucional vol dir tenir consciència dels límits. Vol dir saber que no s’hi val tot. El sentit institucional és treure les institucions de la mediocritat.
