Una traducció lliure d’aquesta expressió vindria a ésser que “el fet que no hi hagi notícies és bon senyal”. Es fa servir prou sovint. La imagino en diferents àmbits de la vida. A totes les famílies, sempre hi ha allò que en diem un all o una ceba. Algun personatge del clan que, amb raó o sense, és arraconat o menystingut per la resta. D’alguna manera, pot donar-se el cas que ell mateix s’automargini. Llavors, quan no se’n sap res -al cap de força temps- tot fa suposar que no li deuen pas anar gaire malament les coses. O que està bé.
Tampoc no som gaire previsors. Així, malgrat que el cotxe ens faci algun soroll estrany, solem esperar€ Fins que peta. Una cosa semblant pot passar pel que fa a periodificar adientment les visites al dentista. És clar que, quan ens troca gratar-nos la butxaca, sempre fem el ronso.
Intentant ampliar un xic aquest ventall, darrerament els noticiaris de comunicació audiovisuals s’han tornat rovellats. Malgrat que el món és més global, sembla que només existeix el rum-rum del procés català. El dia abans de fer aquesta columna, n’anava ple. Per això, em va venir de gust posar -cap al tard- un telenotícies del 3.24 i en vaig sortir escaldat. Dels 30 minuts, la meitat s’ocupà d’aquesta barrina. Paral·lelament, hem d’empassar-nos les bretolades del president USA, totes aquelles notícies derivades del càncer de la “violència de gènere”€ i els màsters inventats.
Celebraré que aquests fronts desapareguin -al més aviat possible- de la graella. Com passà sortosament amb el tema del terrorisme etarra. Ací, considerant que el món és global, celebraria uns programes d’actualitat oberts a la natura, el voluntariat, la música, el cinema, l’ecologisme i la cultura en general. Encaparrar-se en un sol argument i no veure un pam més enllà ens empetiteix i ens fa perdre pistonada. Si més no, aquesta és la meva manera de veure les coses.
Abans, el timing d’alguna cadena era ple d’hipoteques, primes de risc, gihadisme i altres notícies desagradables. Recordeu en Louis van Gaal, entrenador del Barça? Alguna frase cíclica, en un to provocatiu, era “si empre negatifo” o “tú no tener ritmo”€ Una mica el que tenim ara, sense voler-ho. A veure si s’ acaba aquesta grip.
