Guerra a la guerra, i guerra a la mort”, es diuen els personatges de “Croades”, teatre antibèl·lic. Jordi Vilà, professor de l’Institut del Teatre i director lligat a la ciutat de Terrassa, signa “Croades”, de Michel Azama, al Maldà. Michel Azama, nascut a prop de Perpinyà, és un dels autors més utilitzats a les escoles d’art dramàtic en els seus exercicis actorals. La seva formació va tenir a veure amb l’escola de Jacques Lacoq de París. El seu teatre de text té una forta càrrega física.
“Croades” és una obra fronterera on els personatges passen de la vida a la mort travessant una delicada línia. Les festes de moros i cristians tenen el seu costat dramàtic en aquest poema sobre l’horror de la guerra i el poc valor de la vida. L’obra està interpretada per sis joves actors: Pere Aguiló, Laura Piñeiro, José Luis Oliver, Marta Nicon, Marc Tarrida i Gerard Vidal.
El títol de la tragèdia ens condueix a aquells moments en què el cristianisme va intentar conquerir Terra Santa. Encara que sembla que la guerra és quelcom llunyà que no ens toca, la Història ens ensenya que qualsevol lloc bonic ple de civilització i cultura pot caure sota l’ombra de la barbàrie, el fanatisme polític, la violència i les bombes.
Gemecs, música i explosions formen part d’aquesta geografia de sang que és la guerra. El text és el punt fort d’aquest drama absurd on les bombes cauen com bosses de paper que rebenten. Es tracta de la bella poètica del dolor en la qual calen l’amistat i l’amor. Un al·legat contra la guerra d’ahir, d’avui i de demà. La guerra és una indústria que acompanya l’ésser humà capaç del millor i del pitjor.
Jordi Vilà ha tret els actors de la sala per situar-los a les galeries Maldà a la primera escena, on dos nens juguen salvatgement amb una nina. L’obra té un punt d’absurd. Azama dóna a l’horror tons d’ironia, un humor negre cruel que envolta assassinats, conflictes que acaben en trets, tot se soluciona matant. Aquí no hi ha diàleg, ni ganes de posar-se a la pell de l’altre, aquí tot se soluciona matant l’altre. La intolerància regna en aquest món. La negra llavor de l’odi està a tot arreu, en tots els ulls dels personatges: dones, homes, vells, joves, nenes… Escrita l’obra l’any 1988 el seu missatge té sentit avui dia perquè la tragèdia de la realitat ens porta a l’enfrontament en crims i violència sense sentit. Un nen innocent es converteix en un assassí despietat. Tots els conflictes al llarg de la Història s’originen per ideologia, per religió, per territori. En aquesta obra els morts parlen i planegen emboscades, traïcions, salten mines antipersona…
Sis actors i un director que treballen el ritme narratiu, el conflicte, els objectius dels personatges i la fluïdesa de l’acció física. “Croades” és una reflexió sagaç i demolidora sobre l’estupidesa humana.
