Tal dia com avui, el sacerdot Josep M. Escrivà de Balaguer (Barbastre-1902 /Roma-1975) fundà l’Opus Dei. Tothom n’ha sentit a parlar. Encara a hores d’ara, però, hi ha molta gent que es pregunta què és aquesta institució. Potser bona part d’aquest desconeixement cal imputar-lo a la seva pròpia manera de fer. Si més no des del punt que tot sembla prou tèrbol, fosc, opac, elitista i fins i tot sectarista. Ací penso que el seu fort no ha estat pas una bona política de màrqueting i comunicació envers l’entorn social. Potser sobretot de cara a desgranar els lligams amb la dreta política més reaccionària de l’Estat i el seu festeig amb els grans nuclis econòmics del país.
La controvèrsia constant no pot ésser mai una bona consellera. Àdhuc no va semblar massa transparent la pressa i algun més que probable tripijoc quan fou declarat sant.
Contra aquesta tesi, els mateixos membres es presenten com una institució jeràrquica de l’Església catòlica. La seva finalitat rau a donar suport a la missió evangelitzadora, fent una crida a la santedat personal -mitjançant el treball personal- en la vida de cadascú.
Al llarg de la seva vida, mossèn Escrivà -canonitzat l’any 2002- va escriure aproximadament una dotzena de títols. El més anomenat ("Camino") el publicà per primer cop als 32 anys. Traduït a més de quaranta idiomes, se n’han venut uns cinc milions d’exemplars, fent-se’n ampliacions posteriors. Escrita en to col·loquial, enfoca diferents vessants del cristianisme des de la perspectiva pastoral del prevere: el treball, la pregària, l’apostolat i les virtuts. L’autor sempre va mantenir que la principal font d’inspiració havien estat els evangelis.
Ara, vivim en un entorn social molt laïcista. Llavors, de manera fàcil, molta gent pot caure en el parany de veure -en la institució- tics massa conservadors i/o "integristes". Justament per això deia que cal que es replantegin la forma o imatge com es manifesten a la societat.
Quan morí el pare Escrivà, quantificaven els membres de l’obra en unes seixanta mil persones, d’uns vuitanta països. A hores d’ara podrien fregar els cent mil, repartits en un centenar de nacions. En qualsevol cas, els desitjo encert en les seves fites. Per molts anys!
