Hem celebrat un any més la festa de la Mare de Déu de la Mercè, si bé enguany ha revestit una importància especial perquè s’ha celebrat en el context del VIII centenari del naixement de l’Orde de la Mercè. Davant d’aquesta efemèride, em ve a la memòria la recomanació de sant Joan Pau II en la carta apostòlica "Novo millenio ineunte" – al llindar d’un nou mil·lenni – quan ens convidava a tenir una triple actitud: recordar amb agraïment el passat, viure amb passió el present i obrir-nos amb confiança al futur, a partir de les paraules de Jesús a Pere en el mar de Galilea: -"Duc in altum"-, i que també avui ressonen per a nosaltres.
Per això avui m’uneixo a la família mercedària en acció de gràcies per totes les mercès, les gràcies, les misericòrdies rebudes del Senyor al llarg d’aquests vuit segles. De la mateixa manera m’uneixo a la seva mirada d’esperança cap al futur, confiant en el Senyor, sempre present en la nostra vida; confiant en Maria, mare sol·lícita dels seus fills; confiant en els germans amb qui compartim el camí en família, en comunitat, en Església. I m’uneixo finalment a la seva passió pel present, en el seu anhel per revifar el carisma d’alliberament que han rebut, conscients de la grandesa de la seva vocació mercedària i de la missió que els ha estat encomanada.
Aquest present i aquest futur a què em refereixo estan molt ben formulats en el Missatge a l’Orde de la Mercè amb motiu del XVI Capítol General de l’Orde de la Mercè que tingué lloc a Roma, entre el 23 d’abril i el 14 de maig de 2016. Em permeto fer alguns subratllats d’aquest text i demano al Senyor que concedeixi a la família mercedària viure aquestes actituds, i amb els matisos i aplicacions que convinguin, a tota l’Església.
En el text es demana al Senyor ser misericordiosos com el Pare, de manera que la celebració del vuitè centenari pugui ser un impuls per proclamar amb més força i valentia l’any de gràcia del Senyor especialment a tots els necessitats d’ajut i d’alliberament (n. 5). Al mateix temps aquesta proclamació ha d’anar acompanyada de la disposició a donar la vida pels cristians captius en el món actual i en els contextos diversos, convençuts que el carisma mercedari és un veritable do de Déu per a l’Església i per a tota la humanitat (n. 6) necessitada de la redempció de Déu.
Aquesta misericòrdia de Déu ha de fer dels mercedaris persones compassives i servidores dels altres, disposats a arribar a totes les perifèries que necessiten la llum de l’Evangeli. Així com Moisès es va solidaritzar amb els seus germans esclavitzats a Egipte, sant Pere Nolasc va fer seu el sofriment dels captius a Berberia per alliberar-los, i establí el quart vot de redempció (n. 7). Avui dia s’ha de respondre als desafiaments actuals del món, denunciant les cadenes de materialisme que oprimeixen l’ésser humà i anunciant la bona nova del Déu misericordiós, que ens ha redimit en Jesucrist per Amor (n. 8). Per fer-ho, demano a la família mercedària que, com el seu fundador, sant Pere Nolasc, sàpiga anar sempre lleugera d’equipatge, disposada en tot moment a visitar i alliberar la persona humana de les seves cadenes per poder viure la seva dignitat de fills de Déu (n.10).
Que la Mare de Déu de la Mercè, patrona també de la Província Eclesiàstica de Barcelona, que formem l’arxidiòcesi de Barcelona i les diòcesis de Terrassa i Sant Feliu de Llobregat, ens ajudi a viure el carisma mercedari enmig de la nostra societat, perquè la veritable pietat mariana en ajuda a difondre el bé, ja que la fe, la caritat i la generositat de Maria s’han d’encarnar en tots els qui la invoquem com a Mare.
* L’autor és bisbe de Terrassa
