De ben jovenet, sento passió per la música. Gràcies al “trinomi” del meu pare (amb el seu bon gust), en Josep Freixas Vivó (amb la seva empenta de bon professor en la matèria) i els salesians (amb la confiança i estima que em van transmetre) la visc amb passió. Per això, avui que el tenor italià Andrea Bocelli fa 60 anys no puc pas deixar-ho passar per alt. Em sento gairebé obligat a dedicar-li aquesta columna. Se’l coneix mundialment. Sobretot després d’haver venut més de setanta milions de discos arreu. A més, no deixa d’ésser un exemple a seguir, a partir de la seva mancança visual.
Nasqué -a la comarca de la Toscana- amb un glaucoma congènit, que el deixà bastant mancat de visió. De seguida, es va interessar per aprendre piano, flauta i saxo. Ho duia al cor. La ceguesa, però, es va fer total als 12 anys quan, jugant a pilota, va rebre un cop al cap. Sense deixar la seva passió, es va matricular a la universitat de Pisa, on es va llicenciar en dret. A més a més, ho compaginava, llavors, amb classes de cant, de la mà del gran tenor Franco Corelli.
L’any 2000 rebé dues nominacions als premis Grammy i la seva anomenada s’estengué com l’escuma. Les seves interpretacions de grans autors italians (amb predilecció especial per Verdi i Puccini) encisaven tothom, de la mà de grans directors com Zubin Mehta, Claudio Abbado i Riccardo Muti. Ha passejat la condició de “crack del bel canto” pels millors escenaris de l’art musical del planeta.
Sempre he valorat i admirat -amb una profunda emoció- la rauxa del seu esforç i la profunditat sentimental interpretativa de la veu que té. De ben petit, s’enamorà del talent de quatre tenors fantàstics: Enrico Caruso, Mario del Mónaco, Luciano Pavarotti i el seu professor Franco Corelli. Crec que no té res a envejar-los. La seva veu enganxa, enlaira, engresca i transmet una força vital molt íntima…
Posat a triar una peça que em té el cor robat, em decanto justament per la que he triat com a títol: “Con te partiró su navi per mari che io lo so”. He tingut ocasió d’acompanyar-la en més d’una cerimònia nupcial i certifico que em remou de dalt a baix.
Que Déu ens guardi l’Andrea per molts anys! És un encís gaudir-lo.
