La natura és sàvia i no sempre es comporta com alguns entesos voldrien. Aquest any, hem tingut pluges per donar i per vendre, i molts predeien una tardor de bolets a dojo… Bé de moment el que veiem són molts, molts i molts boletaires, i no tants bolets.
Cada any per aquesta època el món rural pateix una transformació enorme, a causa d’una autèntica invasió de boletaires, amb comportaments no sempre adients al lloc on es troben. Com sempre, la generalització no és justa, però que un petit percentatge cregui que el món és seu i el territori, encara més, n’hi ha prou per amargar l’existència de pagesos i ramaders.
Aquesta allau de boletaires es limitava, anys enrere, als caps de setmana. Ara, no. Ara podem veure centenars de vehicles pujant i baixant, qualsevol dia de la setmana, a qualsevol hora de la matinada, matí o tarda. És a dir, la massificació es produeix al llarg de tota la temporada, de manera que la natura no es pot recuperar, i zones riques es van empobrint, fins a límits insostenibles.
Tenim, doncs, un problema de sostenibilitat. En tenim altres, com la seguretat viària, amb milers de vehicles pujant i baixant, per carreteres secundàries, aparcant en qualsevol lloc i de qualsevol manera, entorpint passos de bestiar o entrades i sortides a camins rurals o forestals… Als dos esmentats, hi hem d’afegir el de les deixalles escampades per la muntanya, algunes d’elles molt perilloses per a vaques i vedells que se les poden empassar, amb resultat de mort.
Derivat d’aquesta allau, hi ha el desconeixement d’alguns comportaments realment costosos per a pagesos i ramaders, com és el trencament de vailets (fils que tanquen finques) , la qual cosa provoca sortides de bestiar de la finca pròpia per anar cap a d’altres de veïnes o, més perillós encara, anar cap a la carretera amb el greu perill de provocar accidents. Que cada dia el pagès-ramader hagi de repassar els vailets, per veure si els han trencat, o passar hores i hores perseguint bestiar per la muntanya, suposa una pèrdua de temps i d’energia inimaginable.
Així, doncs, benvinguts siguin els bolets, però ha de canviar enormement la cultura de molts boletaires. En el món rural, hi ha persones que es treuen un sobresou, cada temporada, que els permet tancar l’any de manera molt més positiva. S’entén també la necessitat de la gent de ciutat de sortir i esbargir-se, amb una activitat tan natural com la de buscar bolets. Ara bé, tothom ha de ficar-se al cap que la natura no es menja les deixalles, no es recupera d’un dia per l’altre, que els vailets hi són per delimitar les finques de pastures i que tot el que hi ha a l’aire lliure s’ha de procurar deixar-ho com s’ha trobat.
Si els canvis no es produeixen ràpidament, en el bon sentit, anirà avançant la idea del carnet del boletaire, i la limitació de l’accés als boscos. Per desgràcia, la massificació va creixent, i s’hi ha de posar límit, si volem preservar el medi natural. Estem en plena època boletaire, és un bon moment per reflexionar sobre el comportament de cadascú, i sobre com es comporten els altres. Que ningú s’estranyi si les limitacions van prenent cos, perquè la sostenibilitat està en perill.
* L’autor és alcalde de Borredà
