Avui encetem nova estació meteorològica. És època de més pluges i descens progressiu de temperatures. Els dies s’escurcen i les nits s’allarguen. Els boscos prenen colors groguencs i vermellosos, en perdre la clorofil·la un munt de plantes. "A tardor, cauen les fulles a muntó" (diu un adagi català). Com deia un poema del poeta de Roda, "amb la tardor vindré per la vora del riu / pels camps ben plens de boira / i amb galls que matinegen / quan tot és tan llunyà, del llit estant, que a penes / ens allibera del no-res un horitzó de pluja".
"Tant de sol m’ha colrat en excés…/ Tinc els ulls cansats de combatre la llum"… La dinàmica vital del dia a dia canvia radicalment d’esquema un cop acabat l’estiu. L’entorn ja no convida a sortir tant, a fer un tomb pel carrer i asseure’s a qualsevol terrassa, a fer una birra. A mi, personalment, no em preocupa gens ni mica. Al cap i a la fi, quedar-te a casa llegint un bon llibre o escoltant aquella melodia que ens transporta també té el seu encís. Mentrestant som a l’espera de veure si, finalment, la UE acaba amb la riota del canvi d’horari.
Al cap i a la fi, la tardor és la primavera de l’hivern. I, malgrat que algun refrany ens recordi que "la tardor porta tristor", també podem practicar activitats de lleure molt atractives… Com anar a buscar bolets: "La murga i el rovelló són bolets de tardor". "Unes cames i uns barrets, que s’aguanten drets."
Seguint amb el costumari, faré per animar els qui es puguin deixar envair d’un cert neguit: "Tardor entrada, panxa tibada / verdura per la tardor: per a tu sí; per a mi, no / compra estores pel setembre, cera per l’ octubre, llard pel novembre… i aniràs bé sempre".
És clar, però, que "dels dotze mesos que hi ha, el setembre és el més malsà"… Que els ho recordin, si no -per exemple-, als egarencs que van viure l’aiguat de fa cinquanta-sis anys. Impossible d’oblidar, mai més. De fet, "el setembre bo és… si no plou en tot el mes"… I, encara, "valen més nuvolades d’agost que no pas sol de setembre". "Groc, vermell, taronja i marró són els colors de la tardor." Ben cert és que n’hi ha de més llampants. Tant de bo, però, que a ritme de refranys siguem capaços d’adaptar-nos sempre a la marxa que toca.
