Els temps són complicats, molt complicats, i això no és cap descoberta. Els mecanismes, opcions i recursos que defineixen el joc polític, suposadament democràtic, obliguen a un estat d’alerta i preparació sense límits. Dimarts vaig tenir ocasió de veure l’interrogatori formulat a l’expresident Aznar per part de la comissió que s’ocupa del finançament irregular del Partit Popular i tot el recorregut de fraus i corrupcions. Hores d’ara ningú té cap dubte sobre la sospitosa i reiterada amnèsia d’Aznar davant d’algunes de les preguntes que se li varen formular. No coneixia, no sabia ni tenia constància de tal o tal cosa. Tot un espectacle i una gran demostració de com fugir d’estudi per part d’un gat vell que encara esgarrapa. Un veritable artista en l’art de l’escapisme i del maquillatge, per no dir, alteració directa de la veritat. Fins aquí tots d’acord.
Malgrat tot i en termes de l’esport de la boxa podríem parlar de combat nul o fins i tot d’una victòria per punts per part del qui ens va portar a la guerra d’Iraq i qui palesa un mensypreu continuat/visceral contra la voluntat legítima del nostre poble. No es pot anar a una comissió amb les mans al cap i/o aprofitar la trobada amb un personatge clau de la història d’Espanya de les darreres èpoques per fer retrets, sens dubte veritables, però que no poden tombar el contrincant. En boxa hi ha cops que fan mal i són fruit de l’estudi del rival i dels bons consells i assessorament dels qui estan al racó. D’altres mastegots, malgrat la seva insistència, engresquen el públic però no faciliten ni una victòria abans del límit ni de bon tros l’aprovació dels jutges en acabar el combat. En la sessió de dimarts hi havia moltes ganes davant d’un expert i hàbil polític. Calia preparar el combat a consciència davant d’una oportunitat que ens resultava única per posar entre les cordes un dels personatges claus de la corrupció d’aquest país i tot un campió de la intransigència i de les declaracions incendiàries vers Catalunya. Aquests tipus de combats requereixen un llarg estudi de tots els moviments i el possible joc brut que pot oferir el rival. Mai no saps per on et pot sortir. Per això han estat “campions”, ufanosos i superbs. Els enyorats Trenchs i Latorre sabien molt bé d’aquests cops inesperats que podien malmetre hores i dies de llarg entrenament en el gimnàs de la Plaça Vella. No ens podem deixar portar per l’agror de la injustícia i les obscenitats de la riquesa ja que cada pas i cada actuació estan sota l’atenta mirada del públic i dels llums enlluernadors damunt el quadrilàter. La política requereix molta cintura i saber etzibar els millors cops/preguntes que no deixin cap mena de dubte sobre qui té la veritat i qui és el millor en l’art de la discussió i el debat. Una mica de Sòcrates per favor.
