Estimats lectors, per als que no esteu en cap Ajuntament, us imagineu que els canvis de govern no suposen cap especial maldecap, ni per als administrats ni per a les administracions… Ho sento, però això no és així. Cada canvi és un maldecap afegit als anteriors, en una roda d’imprevisible final. M’explico.
Ara mateix, tenim un nou govern que està aterrant, enmig de greus conflictes interns, desavinences, manca d’objectius i manca de lideratge, per part d’un president que ni ell es creu que ho sigui, perquè diu dependre d’un altre… que no ho és. Té bemolls, la cosa, però anem al gra.
Cada nou conseller/a considera indispensable fer una roda de visites al territori. És a dir, a tot el país, per donar la imatge de proximitat i per sortir en els mitjans de comunicació, a falta d’altres motius, més pràctics o tangibles. Això vol dir que, arribats a setembre, tocarà planificar una visita a cada Consell Comarcal, per “escoltar el territori”. Bé, els qui som territori anem a la reunió, expliquem les nostres coses, ell en pren nota i, apa, tots cap a casa. Ja s’ha escoltat el territori.
I això ho solen fer tots els consellers/es, de manera que tenim un grapat de reunions programades, que a l’hora de la veritat no serveixen per a res. Per a res pràctic, em refereixo. Mirem-ho amb un exemple pràctic. Per al territori, un dels departaments més vitals, és el de Política Territorial i Obres Públiques, ara anomenat Departament de Territori i Sostenibilitat. En aquests moments, en mans de Damià Calvet (PDeCAT).
Hem tingut tretze consellers, al front d’aquest departament, en els 38 anys de govern autonòmic, de manera que el grau de resistència i persistència és molt baix. A cada nou conseller, li expliquem les contradiccions, disfuncions, absurditats de les lleis més importants del seu departament com és la d’urbanisme, habitatge, activitats, etcètera, amb exemples clars dels prejudicis que causen sobre el món rural, a nivell de restriccions en millores d’habitatges rurals, camins, activitats, infraestructures, equipaments i serveis. Aquestes disfuncions i problemes solen venir de lleis fetes en despatxos, per intel·lectuals o tècnics, desconeixedors del món rural, que actuen sobre un món imaginari.
Els que vivim, treballem i lluitem per la supervivència del món rural, topem constantment amb una legalitat adversa, lenta, burocratitzada i, sovint, interpretada diferentment segons la demarcació territorial. Exposats alguns exemples, amb un conseller que es posa les mans al cap, i promet modificacions, retornem als nostres pobles, convençuts que res canviarà. No ens equivoquem, perquè arriba un nou conseller i la roda de visites reprèn la mateixa rutina…
Si això passa amb els membres del govern, el mateix succeeix amb altres càrrecs subalterns, com són els delegats del govern, o els delegats territorials de les conselleries. A falta de competències i finançament, s’han de posar a fer visites turístiques a cada Ajuntament, i el que vivim en els consells comarcals, amb el conseller de torn, es viu a cada Ajuntament amb el delegat/da de visita institucional, per explicar coses, dites i repetides durant anys…
Aquest és el model territorial que tenim, ple de contradiccions i disfuncions, sense cap voluntat de canvi. I no deixa de ser contradictori tenir un govern amb grans ànsies independentistes enfront Madrid i en canvi ser un govern totalment centralista, controlador i intervencionista, fins a extrems increïbles, a nivell intern de país. Per a aquest govern, com per als anteriors que hem tingut, ells són els que manen, i els ajuntaments són els que estan a les seves ordres.
* L’autor és alcalde de Borredà
