Aquest cap de setmana té lloc l’edició número 39 d’aquesta famosa passejada. L’arrelament de la tradició l’ha convertit en una caminada de resistència (no competitiva) prou massificada, que organitza el Centre Excursionista de Gràcia. Pel que fa a la nostra contrada, val a dir que hi ha un bon nombre d’egarencs inscrits. No endebades som zona d’estima pel senderisme, la natura i el muntanyisme.
No és una cursa ni es tracta d’aconseguir cap marca. Tot i la duresa del propi recorregut (amb 82 km i forts desnivells) són molts els que repeteixen experiència. A més, ho fan amb el repte de reduir temps d’un any envers l’altre (la qual cosa, evidentment, implica fer algun tram corrent). El topall oficial d’inscrits es tanca en tres mil persones.
El sol fet d’arribar a meta ha d’ésser el súmmum. Els que l’han fet parlen de ruta nostàlgica, en bon ambient de germanor i amb el tram final de l’ascens a Montserrat molt emotiu. Al llarg del trajecte, es troben cinc punts oficials d’avituallament, partint del nucli del Brull€ I, alhora, diferents punts d’assistència mèdica.
Es fa en memòria d’un gran excursionista, mossèn Jaume Oliveras, que la realitzà per primera vegada el quatre d’agost de 1904. L’ hora de sortida es fixa -entre les tres i dos quarts de cinc de la tarda de dissabte- en grups de trenta-cinc persones. Finalment, es marca un temps màxim de vint-i-quatre hores per assolir el repte. Per participar-hi, cal tenir 14 anys complerts el dia de la travessa.
Reconec que, des de sempre, he mantingut la il·lusió de poder-me-la plantejar un any o altre. El calendari, tanmateix, va sumant fulls de manera inflexible i se’m redueixen les opcions. Com diu un bon amic meu, he d’assumir que sóc a l’edat del “si no fos”. Vull dir que, amb l’edat, qui no té un all té una ceba…
D’una o altra manera, bo és mantenir la flama i l’esperit d’afegir anys a l’experiència. Com ho serà -d’ací a tres setmanes- la romeria de Terrassa a Montserrat. Enguany, ja tan sols manquen quatre anys pel mil·lenari. Uff!.. M’emociono fortament al moment d’escriure-ho. Molts ànims als participants i la meva més cordial enhorabona!
