La xocolata és un aliment prou conegut, provinent del cacau. M’encanta. Barrejant sucre i manipulant les llavors d’aquesta planta, s’obté un producte que fa les delícies de petits i grans… I que, segons diuen, a més a més té efectes com a afrodisíac. Avui, justament, se celebra la diada internacional d’aquest "aliment de déus" (en paraules dels asteques, els seus descobridors).
El seu origen cal situar-lo el juliol de 2010, quan l’Acadèmia Francesa de Mestres Xocolaters i l’Organització Mundial de Productors de Cacau van convenir unificar-lo amb el "dia mundial" del cacau. Però havia estat quinze anys abans (13 de setembre de 1995) que els francesos ja ho celebraven tal dia com avui. Tot recordant el naixement d’en Roald Dahl, autor de "Charlie i la fàbrica de xocolata".
Els historiadors situen l’origen d’aquest tresor culinari -als volts de l’any 1.500 abans del Crist- a Mèxic. Els olmeques van ésser els primers a assaborir -en forma de beguda- les faves de cacau mòlt i fermentat, barrejades amb aigua i herbes aromàtiques. Sembla que, a la primeria, la seva finalitat primerenca era medicinal o ritual.
Tot i no estar verificat, podria haver estat el propi Cristòfor Colom qui el va introduir a Europa, a principis del segle XVI, després d’un dels seus viatges al continent americà. Les males llengües diuen, fins i tot, que en va dur unes mostres als Reis Catòlics. No els va agradar, tanmateix, pel seu gust picant i alhora amarg. Més endavant -concretament l’any 1534- un frare del monestir de Pedra (a Saragossa) el dugué al pare abat del centre i, allí, se’n començà a elaborar un plat d’altíssim nivell i qualitat (amb recepta secreta). Per tal d’ apaivagar el seu regust fort i picant, se li començà a afegir sucre, llet, canyella, fruits secs i altres elements. A partir de llavors, el seu consum es va anar estenent per tot arreu. En el benentès que tenia una doble propietat: alimentària i terapèutica.
L’elaboració artesanal es va substituir -l’any 1777- per la mecànica. En començar el segle XIX, es va optar per solidificar-ho, elaborant-ne la tauleta actual. Llavors, els suïssos -el 1819- van aixecar la primera fàbrica pròpiament dita… Fins que, el 1866, va néixer el gegant multinacional Nestlé. Dit això, "enjoy it!" Gaudiu-ne.
