Opinió

Sobre com l’independentisme s’apropia de les institucions

L’administració pública és la base per la qual s’articula la relació del govern amb el poble. Una administració democràtica, àgil, eficaç i neutral és garantia d’una administració al servei de les persones, sigui quina sigui la seva condició social, ideològica o de qualsevol altre tipus. I són les institucions públiques aquells organismes mitjançant els quals el ciutadà, personalment, exerceix aquesta relació indispensable amb els poders de l’Estat.

És força evident que aquestes institucions són de tothom, i és per aquest motiu que han de ser neutrals, sense cap símbol partidista que pugui ofendre els ciutadans que no comparteixen aquella ideologia. I, mentre escric aquestes línies, m’adono que la tesi que defenso diu quelcom tan lògic que no l’hauria d’estar plasmant en aquest article, però hem arribat a tal punt que és necessari recordar coses tan simples com aquesta.

L’Ajuntament d’Olot, governat pel PDeCAT, dóna espai a la seva pròpia façana a un mural “artístic” el qual assenyala i intimida els varis partits no independentistes, en especial el PSC. Aquest partidisme, el trobem a molts altres ajuntaments de Catalunya. Només cal fer un tomb per molts pobles i ciutats, sobretot de l’interior del país, per veure com moltes cases consistorials tenen als balcons (i altres indrets) símbols partidistes, banderes o altres proclames en favor d’alguns polítics que són a la presó. Però, malauradament, no cal anar tan lluny. Al nostre propi Ajuntament, a Terrassa, també tenim aquestes pancartes, en aquest cas als despatxos dels grups municipals independentistes.

Aquesta pràctica no la trobem només a la política local. Amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya, el Govern de la Generalitat va editar un cartell, se suposa que oficial, mostrant una vegada més el partidisme que impera en la seva “acció de govern”, si és que li podem dir així. Un cartell que exclou una part molt important de la societat catalana. Un cartell que el podem qualificar de moltes formes, però en cap cas d’oficial.

Algú s’imagina què passaria si nosaltres, el PSC, féssim això mateix a les institucions on governem? Algú s’imagina què passaria si al balcó de l’Ajuntament de Terrassa hi hagués penjada una pancarta a favor del federalisme o de la socialdemocràcia? O una bandera del PSC? Oi que seria una barbaritat des del punt de vista democràtic? Doncs això és el que fa l’independentisme allà on governa.

Potser ho fan per aquesta superioritat moral que creuen tenir, però el que és cert és que aquesta actitud els porta a apropiar-se de tot allò que és públic. Creuen que tot és seu i que ells representen tots els catalans i catalanes, quan ni tan sols tenen majoria en vots a les eleccions.

I és hora de dir que ja n’hi ha prou. És hora de dir que els catalans que no som independentistes, que diria que som molts, no ens sentim representats per aquest Govern. Una institució pública no és una seu d’un partit polític, però partits com ERC, el PDeCAT o la CUP ho confonen. Parlen molt de respecte, de llibertat, de democràcia, però la realitat és que, quan són ells els responsables de garantir aquests drets, ignoren una part molt important de la societat.

 * L’autor és secretari d’Organització del PSC Terrassa i regidor a l’Ajuntament

To Top