Enamorar-se en ocasions pot ser un problema. Aquest és el punt de partida de l’última obra, escrita i dirigida, de Sergi Belbel (Terrassa, 1963). "Les roses de la vida" és una comèdia amb gos, terapeuta, cancellera, secretària i emprenedor. Després d’anys de dedicar-se únicament a la direcció, Sergi Belbel desembarca amb text propi al Barts aquest mes de setembre.
"Les roses de la vida" és una comèdia amb un punt gamberro, juga contínuament amb el llenguatge que porta els personatges d’un lloc a un altre, un malabarisme de paraules i conceptes que van i vénen com una partida de tennis que té tres moments a la vora d’un atac de nervis. Un pur joc verbal d’oratòria, una dialèctica que fa riure a l’espectador.
La comèdia s’inicia a l’entrada mateixa dels espectadors al teatre que són rebuts pels intèrprets repartint gelat de maduixa. L’objectiu que s’ha plantejat Sergi Belbel amb aquesta comèdia és celebrar la vida i fa alhora el seu particular homenatge al teatre de l’absurd dels anys seixanta del segle passat de dramaturgs com Jean Tardieu, amb personatges que parlen amb dues cadires i res més. A la primera assistim a la partida entre un pacient i un terapeuta que s’intercanvien els papers. El pacient és Enric Cambray que sosté o focalitza gran part d’aquesta comèdia de butaques vermelles, teló vermell i Gobo en forma de cor, amb personatges a joc amb el mobiliari amb certs tons rosa. El terapeuta està interpretat per Roc Esquius que entra contínuament en els parèntesis oberts pel seu pacient, un continu riu verbal entre els dos. De tal manera que els dos es fan teràpia mútuament. A la segona escena el gènere dels actors canvia, aquí ens trobem en amb una dona cancellera europea que governa el món i la seva secretària. La cancellera està interpretada per Gemma Martínez que amb la seva perruca i la seva caracterització ens recorda inevitablement a algú que mana a Europa. La seva secretària està interpretada per Núria Sanmartí. Una paret de gel s’aixeca entre les dues dones.
Quatre personatges i un gos construeixen una obra esquitxada de petites crítiques morals com el fet que la gent es fa publicitat de si mateixa o l’explicació de la vida que és molt més fascinant que la pròpia realitat. Terapeuta i pacient reflexionen sobre cinema i literatura: De Pierre Ronsard a Patricia Highsmith als germans Lumière fins Hitchcock; d’autors teatrals com David Mamet a Ionesco. Preguntes i respostes van del que s’esperava a l’inesperat en aquest calaix de sastre que és Les roses de la vida.
Sergi Belbel torna a dirigir la mirada a través dels vidres de les seves ulleres a la vida per reflexionar sobre els amors impossibles, la tristesa, la malenconia, el sentit de la vida, la dominació, els traumes i una festa de l’absurd. Sergi Belbel a "Les roses de la vida" desplega un arsenal verbal divertit i refrescant com un gelat de maduixa.
