La paraula es un extraordinari recurs pel desenvolupament de la nostra vida .Des d’ella transmetem la nostra energia vital i els nostres sentiments en la relació amb els altres. No podríem subsistir sense ella.
El que sovint passa és que com que la utilitzem constantment, correm el risc de perdre-li el respecte, de mal usar-la i de oblidar-la força d’impacte que es capaç de tenir.
Paraula es poder, dominar-la es guanyar capacitat d’influència. El lideratge te la paraula com el gran mitja per exercir-lo.
També la Bíblia ens diu que fou la paraula el mitjà de Jehovà per a comunicar-se amb el seu poble. Ho va fer amb Abraham, després amb Moisès en la muntanya del Sinaí en la que li va detallar els deu manaments. L’evangelista Joan comença el seu relat evangèlic dient: “Primer fou el ” Verb” (paraula)… i el Verb es va fer home”.
A nivell de desenvolupament personal, la paraula és la porta d’entrada al coneixement, a la capacitat d’aprendre. Un vocabulari pobre dificulta la comprensió del significat d’un problema i això ens impedeix resoldre’l. Hi ha nens que suspenen no per poca capacitat sinó per manca de domini del llenguatge.
Per això, un objectiu de l’ensenyament des dels primers cursos de formació bàsica hauria de ser promoure molt entrenament lingüístic en les diferents maneres d’utilitzar-lo. També en la comunicació la paraula és la que crea els continguts.
En processos d’assetjament, per exemple, es l’instrument d’atac. Pero la defensa també ve de la paraula. La que te més força pot guanyar. Si el nen “víctima” guanya recursos lingüístics i ho complementa amb entrenament en fortalesa física, pot donar-li el sentiment de tenir prou capacitat per enfrontar-se a l’assetjador i desbaratar la seva trama.
A nivell personal, una manera de fer-nos una mica experts en el domini i bon us de la paraula es fer pràctiques de lectura freqüents , diversificar temàtiques, escoltar converses i debats interesants amb esperit crític, escriure vivències i idees pròpies, intentant descobrir en que estem ben preparats i en què ens falta capacitat d’expressió.
Aquests poder de la paraula pot ser positiu o destructiu, pot alimentar emocions centrades en la cooperació, en la cordialitat i en l’entesa u obsessionar-se en la venjança , en la manipulació de continguts, en la destrucció, perquè paraula i emoció van lligades.
Ho veiem, per exemple, entre altres àmbits, en el mon de la política. En aquest, hi ha el risc de que la força de la paraula es posi al serveis de guanyar quotes de poder, més que en crear espais de prosperitat i desenvolupament del país.
A casa nostra estem vivint amb molta intensitat missatges carregats d’hostilitat i d’odi agressiu compulsiu. Una conseqüència ha estat fer una ostentació de poder prepotent i inhumà i judicialitzar el procés. L’Estat podia, i al meu entendre devia, haver utilitzat el poder de la paraula per a gestionar la situació sense presons pel mig, ni polítics a l’exili. Això ara facilitaria el diàleg per totes les parts.
Ha estat un evidència de mediocritat política i un escàndol internacional. També a nivell judicial.
Per relaxar la tensió que vivim cada dia, podríem jugar a imaginar un somni a l’estil de Luther King: Pensar que un dia podrem gaudir d’ un nou tipus de líders polítics de més nivell, que utilitzessin la capacitat d’influència de la paraula per a obrir debats, discussió d’idees sense condicionants reductors, escoltar des del pragmatisme, joc net en la gestió econòmica de les autonomies, respecte a les seves opcions evolutives, crear polítiques per que la ciutadania guanyi capacitat adquisitiva impulsant una economia potent, procurar que l’educació tingui mitjans, incentivar el talent, reforçar la sanitat amb mes recursos i evitar la fuga de professionals qualificats.
I donar poder a la paraula posant-la al servei de l’amor, sentiment prohibit en certs àmbits polítics, i assumir amb intel·ligència la discrepància com un punt de partida i no com un punt final. Ara es un somni, pero els futur escara no esta escrit, els somnis refresquen la ment. Estimulen la creativitat i creen perspectiva.
