Essent analista i crític, sento molt fer una afirmació que pot semblar punyent: a la societat actual, cada cop hi ha més gent amorfa. Dit d’altra manera: es deixen entabanar fàcilment. O bé “no els paguen per pensar”. Les noves tecnologies han adormit massa el personal. Fins i tot, hi ha qui ha trobat una excusa fàcil per abandonar la lectura.
En clau política, et trobes persones buides. S’abstrauen totalment de la realitat i es pleguen al pensament de quatre xerraires de mercadal (en els dos bàndols) que només saben cridar. A partir d’ací, la teoria de l’embolica que fa fort pot fer estralls€ Sense més comentaris.
El cert és que, el proper dimarts, s’enceta un nou curs escolar per a la nostra mainada. Les llargues vacances estiuenques queden enrere. Vull pensar que una gran majoria les haurà aprofitat adientment. Ací, pretenc llançar un cop de mà a tots els professionals educatius. No sempre reconeixem -com cal- la immensa tasca que duen a terme. Com deien en argot militar, “de valor, se’ls en suposa”. En tot cas, massa sovint el seu esforç no es veu compensat amb un salari digne. És ací que, des de la senzillesa d’aquesta mena de trona diària, em plau aportar un granet de sorra. Concretament en forma d’un llibre de l’editorial Octaedro, titulat “Neurociencia para educadores”. En el sotstítol, avança que es tracta d’una eina que vol mostrar-los tot allò que els educadors han volgut saber del cervell de llurs alumnes€ I que, tal vegada, ningú no ha gosat aclarir-los€ Certament, si es treballa des de la base del coneixement i la dedicació, tot funciona -si fa no fa- correctament. Els alumnes vindrien a ésser els aprenents. Els professors, els transmissors d’experiència i actitud filosòfica. Ací, el ventall d’autors de què es pot tibar i seleccionar és ampli: Aristòtil, Sòcrates, Plató, sant Agustí, Maquiavel, Kant, Schopenhauer, Nietzsche, Sartre, Marx€
Encara hi ha gent que fa conya amb la dita del sou del metge, les vacances d’un mestre i la feina d’un capellà. Bromes a banda, em considero dels que admiren profundament la tasca dels professionals de la pedagogia. Ha d’ésser una vocació trepidant i engrescadora, que -com deia abans- molts no saben apreciar en justa mesura. A l’inici del nou curs, els desitjo tota la sort del món en la seva tasca.
