Aquest 4 de setembre hem tornat a homenatjar els terrassencs i terrassenques que el 1713 van defensar la ciutat enfront de les tropes borbòniques de Felip V. Persones que es van alçar per defensar Terrassa davant d’aquells que la volien sotmesa i saquejada.
Recordàvem aquests herois i heroïnes però l’ocasió s’ho valia per recordar-ne d’altres. De vegades, els esdeveniments fan que no calgui anar tan lluny per buscar persones que ho han donat tot per unes idees.
L’octubre ens en va deixar moltes: persones anònimes que van prendre la decisió d’organitzar-se, de defensar urnes i paperetes, col·legis i vots. En ple segle XXI, enmig de l’Europa democràtica. Terrassencs i terrassenques, catalans i catalanes, que, independentistes o no, van decidir defensar la democràcia. Demòcrates que van decidir que el dret a vot, el dret a decidir, s’havia de defensar per damunt de tot davant d’aquells que ens volen callats i sotmesos.
Persones que, des del Govern i el Parlament, van decidir tirar endavant. Demòcrates que obeïren el mandat sorgit de les urnes. Homes i dones que, malgrat totes les dificultats, malgrat tenir tot un règim al davant, van fer-ho tot perquè votéssim i ho estan pagant amb presó i exili. I ho hem de dir.
L’1 d’octubre vam fer la revolta cívica i democràtica més gran que s’ha produït a Catalunya en molt de temps. Vam desbordar l’statu quo del règim del 78. Igual que el 3 d’octubre vam desbordar els carrers. I ho vam fer moltes dones i molts homes molt diversos. Demòcrates.
Sabeu quina va ser la primera resistència que, un 4 de setembre de 1713 a les 8 del vespre, van trobar les tropes borbòniques en entrar a Terrassa? Joves de la vila. Joves defensant Terrassa.
Aquest octubre passat, els i les joves també hi érem: vam decidir mobilitzar-nos, vam decidir que l’octubre també havia de ser nostre, que no ens en quedaríem al marge, que la nostra veu és i ha de ser pilar fonamental per construir la República de drets i llibertats que volem. Perquè nosaltres no hem votat aquest règim. Perquè sabem que el futur és nostre i hem decidit que el decidirem nosaltres. I perquè, com deia Allende, ser jove i no ser revolucionari és una contradicció gairebé biològica!
Ens imaginàvem que passarien més coses després de l’octubre? Segurament. Però l’octubre va ser una gran victòria i hi ha persones que n’estan pagant el preu amb la llibertat. Recordem-ho, aprenguem-ne i seguim. Perquè allò va ser la primera de moltes victòries. Derrotar un règim no és fàcil, però els vam treure tots els colors.
Nosaltres no ens rendirem. Els i les joves no ens rendirem. Volem guanyar el nostre futur. I ho farem. Guanyarem. Amb la diversitat i el respecte cap a tothom com a millor arma. Amb la democràcia per bandera. I ho farem per la llibertat, la igualtat i la fraternitat. Aquesta és la República que volem. Contra res ni ningú; un país a favor de tothom, més just i igualitari.
Alguns ens volen dividits com a poble perquè saben que és la seva única arma. No ho permetem. Catalunya és i sempre serà un sol poble, parlis el que parlis i vinguis d’on vinguis. Estimem-nos. Recordem allò que ens va fer guanyar l’octubre. Recordem allò que el 1713 devia unir totes aquelles persones que van defensar la ciutat. Recordem els valors que ens fan ser republicans. Aquest és el país que volem. Aquesta és la Terrassa que volem. Aquesta és la societat que volem els i les joves. Nosaltres no ens rendirem! Volem decidir el nostre futur, i ho farem! Guanyarem!
* L’autora és representant de Jovent Republicà de Terrassa
